La bellesa imbatible de dues simples tórtores sota la llum d’Atenes

Damunt d'aquest pi retort prop de l’entrada del modern Museu Arqueològic d’Atenes, construït al peu de l’Acròpolis, vaig sorprendre aturades dues tórtores en ple festeig nupcial, diminutes i alhora pomposes, esveltes, momentàniament sospirants i ximpletes. S’aparellaven amb una satisfacció juganera, es deixaven temptar visiblement pels al.licients de la vida en comú malgrat la volatilitat dels sentiments. Vaig frenar el pas per observar-les, situades a l’altura exacta de la meva vista. Vam intercanviar la mirada i em va semblar veure titil.lar en el puntet dels seus ulls vius una il.lusió, l’espurna d’un somni. Potser només era una impressió meva, però la vaig trobar d’una vivacitat precisa i clara. No va donar resultat l’intent de treure el
telèfon mòbil de la butxaca amb un moviment molt lent per no espantar-les i poder-les fotografiar. Van emprendre el vol abans d’aconseguir-ho. No vaig fotografiar la imatge, però em va quedar gravada.

L'elegant plomatge gris de les tórtores, la suavitat de camussa del seu coll, lluïa encara més contra el blau vehement del cel de l’Àtica, esmaltat per la llum tibada que genera ombres turgents i sucoses. La imatge sentimental atribuïda a les tórtores deu tenir relació amb la silueta i el color delicadíssim d’aquests ocells, però estic segur que també intervé en el subconscient la suculència de la seva carn guisada, associada a les guatlles, els colomins, els tudons, les perdius... 

Els humans mirem les tórtores amb una certa candidesa. Les considerem més líriques que els coloms, malgrat que els coloms també s’enamoren. Les tórtores estan idealitzades, això és tot. 

Els homes només hem après a volar embotits a l’interior de gegantins aparells metàl.lics, sense cap relació amb l’agilitat gràcil de les tórtores i els ocells en general. L’home se sap inferior als ocells en aquest aspecte, se’ls mira amb una enveja funcional, s’hi embadoca com si fossin àngels de la naturalesa real i, quan pot, se’ls menja amb una voluptat secreta. L’home només sap volar amb la imaginació i es clava unes patacades monumentals, per això mitifica els ocells i la pràctica del sexe a bord dels avions.