La llibreria La Central del Raval ara té un jardí de premi Nobel

En aquest país el millor acostuma a viure d’esquitllentes al costat mateix del pitjor. Això s’aplica als paisatges, als racons urbans i a molts altres àmbits físics o mentals de la populosa vida en comú. El fenomen de cohabitació es veu recompensat de vegades per la troballa feliç, si s’inverteix un esforç de discerniment sistemàtic i cansat. Els petits tresors gratifiquen de tant en tant els afanys de la brega contra la barroeria del corrent majoritari. La llibreria La Central del Raval acaba d’obrir al costat mateix de la Rambla barcelonina una de les terrasses de bar més afortunades, enjardinades, tranquil.les i acollidores de tota la ciutat. L’establiment ocupa des del
2003 una nau de la Casa de la Misericòrdia, fundada el 1583 com a hospici municipal i reformada en diverses ocasions.

La casa mare de La Central al carrer Mallorca, oberta el 1996, ja disposa d’una plàcida i frondosa cafeteria habilitada al pati interior de l’edifici, en ple Eixample. Des d’ara la seva extensió del Raval ho duplica amb el jardí de l’habitatge del capellà de l’antiga Casa de la Misericòrdia, accessible des de la secció de Gastronomia de la llibreria o bé per l’entrada lateral del carrer Ramalleres.

Aplega una parra, un pi-avet araucària, una palmera, dos tarongers, un xiprer, una font rocosa en remorosa activitat aquàtica... Les cadires de tisora de fusta i el cubell de plàstic de deixalles enmig de l’espai no estan a l’altura, però ja se sap que la felicitat no és mai completa. Si el premi Nobel de Literatura no es concedís només a autors vius i es fes extensiu a llibreries vives, la Central del Raval tindria números a favor.

Per cert, La Central va vendre l’any 2011 el 40% de les accions al grup italià Feltrinelli, el qual disposa de més d’un centenar de llibreries al llarg de tot Itàlia. La primera va obrir el 1957 a Pisa i es caracteritza pel pati interior presidit de forma majestuosa per una glicina centenària. A aquest prodigi vegetal l’empresa li ha muntat una pèrgola fixa i li ha col.locat bancs on els clients poden seure a fullejar llibres i revistes. És un dels racons més agraciats i inoblidables d'un país pròdig en bellesa.

La glicina de la llibreria Feltrinelli de Pisa ha assolit una dimensió arbòria excepcional, que la tinta fresca dels llibres sembla alimentar. Estic convençut que ha significat una de les claus de l’èxit del grup italià i un referent no gaire remot per a les terrasses de La Central barcelonina.