La literatura de viatges s’escriu sobretot a caseta

La millor literatura de viatges no sempre l’escriuen els exploradors més esforçats ni els aventurers més arriscats. De vegades s’hi arriba sense sortir de casa, amb la imaginació, el record i la destresa narrativa. Les descripcions més vibrants de les ruïnes d’Atenes es troben al llibre Itinerari de París a Jerusalem, de Chateaubriand, que només va sojornar dos únics dies a la capital grega, l’agost del 1806. Friedrich Hölderlin no hi va anar mai, però va escriure la novel.la Hiperió o l’eremita de Grècia amb una visió paisatgística d’autèntic geni, encara que fos copiada del llibre anterior de Richard Chandler Travels in Asia Minor and Greece. Josep Pla va escriure una esmolada descripció de Rio de Janeiro sense baixar del vaixell, durant el sol dia de
la seva estada, el 3 de gener del 1957. Les escasses hores transcorregudes davant la ciutat no li van impedir deixar-ne pàgines magnífiques, incorporades al volum 18 de l’Obra Completa En mar. Ser capaç de traçar descripcions magistrals sense baixar del barco o sense sortir de casa ha estat un fet irrefutable en ocasions com aquesta.

La literatura de viatges és en primer lloc literatura i, només en segon lloc, viatges. Emilio Salgari va escriure la novel.la d'aventures El tigre de Malàisia sense sortir de casa, a Verona. Fernando Pessoa i José Lezama Lima no van viatjar mai. Un dels contes més prodigiosos de la historia de la literatura és Descens a Maelstrom, d’Edar Allan Poe, sobre el remolí de corrents marítims que es forma a la costa de Noruega, on l’escriptor no va anar mai.

Una prova de foc del gènere continua sent la descripció del color de l’estucat de les façanes del centre barroc de Roma i la va reeixir Josep M. de Sagarra a un llibre de memòries. Després, engelosit, Josep Pla va escriure que les venerables pedres de la vella Roma eren "de color de pollastre rostit" (L'afer de la Pensione Fiorentina, a Roma, OC 6, pàg. 536).