Fixeu-vos aquests dies en els circells naixents de la vinya

Quan els ceps de la vinya comencen a borronar no admiro només la forma dels pàmpol naixent, encara que sigui un dels perfils més esvelts que s’hagi inventat mai la naturalesa. També paro atenció també als circells, el delicat òrgan filamentós de la vinya que creix en paral.lel a les fulles i permet que les joves branques s’enfilin, com per recordar-nos que aquesta planta tan civilitzada era a l’origen una liana. Els pàmpols representen un prodigi de disseny natural, els circells un miracle igual de necessari. Un dels estudis més detallats i precoços sobre els circells el va publicar l’any 1865 Charles Darwin amb el títol On the Movements and Habits of Climbing Plants (Sobre els moviments i hàbits de les plantes enfiladisses). La novel.lista
francesa Colette va editar el 1908 el recull de breus narracions autobiogràfiques Les vrilles de la vigne (El circells de la vinya), proses poètiques sobre l’amor per la naturalesa al poble de la seva infància a la Borgonya (actualment reeditat a la col.lecció francesa Livre de Poche al preu de 1,50 € --i aquesta última xifra no és cap error).

Al poble de les Gunyoles, agregat a Avinyonet del Penedès, van inaugurar el 2014 l’invent dels miravinyes. El primer de tots va ser batejat Mirador del Circell. El nom no és pas innocent. Fa referència a la forma espiral que els dissenyadors han donat a aquesta miranda, sobre la pauta de l’òrgan prènsil, la tija prima que permet cada primavera les branques de la vinya emparrar-se al voltant dels suports disposats amb aquesta finalitat per tal que els pàmpols deixin passar el sol i madurar el raïm. La vinya és una liana, els circells els seus dits.

La vista panoràmica gaudeix d’un prestigi exagerat, l’infinit permet veure poca cosa. La immensitat dilueix la riquesa dels detalls, el valor de les petites coses, la importància de cada peça. Els grans panorames indueixen a la vaguetat. M’estimo més el contacte tàctil amb els ceps, els circells, els pàmpols i els sarments. Algunes coses importants necessiten ser vistes de prop, amb la mirada concentrada en la saviesa dels replecs més íntims de la vida, com la d’un peu de vinya.