El xe valencià i el che argentí, germans desconeguts

Les Facultats de Filologia expectoren cada any milers de graduats, cap dels quals no ha estat capaç fins ara de desentrellar la filiació entre l’exclamació tan típica del xe valencià i el che argentí, malgrat tenir usos col.loquials idèntics com a partícula lèxica onomatopeica i espontània que serveix per a tot, com un comodí. Imagino que els filòlegs ho deuen considerar una qüestió menor. De vegades admeten que l’origen etimològic de l’expressió és compartit a aquest hemisferi i a l’altre, sense que s’hagi vist documentat amb una explicació consensuada. Els valencians són anomenats amb el gentilici dels xes, igual com els argentins els ches (per això Ernesto Guevara és conegut com el Che), però no sabem per què. Proliferen teories sense demostrar i alguns exemples desaparellats. Els actuals diccionaris normatius assenten fràgil càtedra sobre la qüestió de manera lacònica i esquelètica. El de la llengua catalana ho defineix succintament: “Expressió usada per a demostrar admiració, alegria, entusiasme, enuig, etc.”. No figura a l’última edició del Diccionario de la Lengua Española ni tampoc al Diccionario panhispánico de dudas, mentre que el Diccionario de americanismos apunta amb aquella mateixa migradesa del resum: “Expresa asombro o desagradado,
llamada de atención o de regaño, ruego o pregunta a alguien de confianza”.

L’autoritat de Joan Corominas al seu Diccionario etimológico castellano e hispánico passa la maroma sense concloure res. Per un cantó afirma: “No se puede pensar ni en que el xe valenciano sea importación de la Argentina, ni en que el che argentino proceda de Valencia”. Per un altre, contradiu: “Sería demasiado casual que dos voces de origen diverso hubiesen coincidido tan absolutamente”.

Els diccionaris no aconsegueixen abastar ni de lluny l’univers que l’expressió significa a València i a l’Argentina. Els especialistes encara es remeten al treball del 1962 Origen e historia del che argentino, de l’hispanista veneçolà d’origen polonès Ángel Rosenblat, que tampoc no va fer sortir de dubtes.

Tot comptat i debatut, la ciència va per darrere de la realitat. En la vida quotidiana es continuarà dient “Xe, collons, la millor terra del món” o bé “Che, loco, qué bueno que viniste”. I a mi em quedarà el cuquet del dubte de saber per què. (Foto Quim Curbet)