El Canigó no té museu com el Mont Fuji, però té manifest

Molts països tenen una “muntanya sagrada” com a dipòsit d’antigues llegendes, elevacions prominents d'atractiu mític i real. Aquí, a part del cas de Montserrat, el massís del Canigó compleix la funció històrica amb una elegància paisatgística que ha portat a comparar-lo per analogia amb el Mont Fuji, la muntanya volcànica més alta i simbòlica del Japó, salvant totes les distàncies que calgui. Al peu del Mont Fuji hi acaben d’inaugurar un modern museu dedicat a aquesta muntanya, una edificació en forma de con invertit i un pressupost de construcció de 39 milions de dòlars. El Canigó no té cap equipament similar, en canvi circula des del mes passat una “Crida a favor del respecte del Canigó com emblema del patrimoni natural i cultural
català i la seva inscripció al Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO” que val com tot un museu, per les veritats monumentals que proclama.

El manifest arrenca de la següent manera: “Far del Mediterrani, bressol de Catalunya, muntanya sagrada dels catalans, el Canigó és una autèntica terra d’excepció. Revela a aquells que hi viuen o el visiten una increïble diversitat i un ‘esperit del lloc’ fruit d’una subtil alquímia mil·lenària entre l’home i la natura”.

El problema arriba a continuació: “La visió estratègica respectuosa de la natura i de les pràctiques populars de muntanya no desperta unanimitat. Suscita l’oposició dels partidaris incondicionals d’un desenvolupament basat en la lliure circulació motoritzada en altitud i la construcció d’infraestructures pesades que poden modificar i desfigurar el paisatge de manera irreversible”.

La resta del manifest s’endevina. La indústria turística reacciona contra la prohibició des de l’estiu passat de pujar en jeep col.lectiu fins al refugi de Cortalets, (2.195 metres d’altitud), des d’on el pic del Canigó (2.785 metres) queda a només a una hora i mitja o dues a peu. Hi pujaven 4.396 vehicles de motor durant els quatre mesos d’estiu a Cortalets i 30.000 persones al pic del Canigó, dintre d’una aglomeració multiplicada any rere any.

Ara els jeeps de lloguer o els 4x4 particulars han d’estacionar a 1.366 metres d’altitud i els visitants que vulguin arribar al refugi de Cortalets han de caminar la pujada restant durant una hora i mitja. Es manté una servei més restringit de llançadora (amb reserva prèvia) entre l’estacionament i el refugi per part de les companyies de jeeps.

El massís es troba en territori francès. L’Oficina Nacional dels Boscos francesa argumenta que la pista forestal de Vernet al refugi de Cortalets no estava preparada per aquest nivell de trànsit. Alguns dies d’estiu arriben a ser 500 persones dalt del pic i cal demanar torn per fer-se la foto al peu de la creu metàl.lica. El capítol sobre el Canigó del meu llibre El Pirineu, frontera i porta de Catalunya es troba ambientat a bord d’un d’aquests jeeps de lloguer, vistos com a símbol d’una explotació turística cada cop més desmesurada.

El Canigó segurament no tindrà un modern museu com el que acaben dedicar al Mont Fuji. Però, de moment, els seus nombrosos amants signen la petició a l’adreça electrònica: manifest.canigo@gmail.com. Des del llançament el 26 d’abril ha reunit 10.018 signatures.