Un brindis gustós per Bacus al Museu de Badalona

El Museu de Badalona acaba d’obrir una exposició temporal sobre el déu Bacus, arran de la recent troballa d’una petita testa romana esculpida en marbre. L’ha “museïtzada” d’immediat. La paraula “museïtzar” sona estranya però és la clau de l’arqueologia. Significa presentar les troballes de manera entenedora i atractiva per als ciutadans d’avui. Les creences politeistes de Grècia i Roma tenien un déu per cada cosa, divinitats severes o bé juganeres, acompanyades per una legió de semi-déus i sers mitològics com ara faunes, nimfes, bacants, mènades, sàtirs... El vi disposava de déu propi, Dionís per als grecs i el seu equivalent Bacus per als romans. Molt abans, els homes del Neolític, entre l’any 7000 aC i el 4000 aC, ja coneixien les begudes fermentades a base de cereals (cervesa), de mel
(hidromel) i de fruita (raïm).

Alguns rastres de components del vi com l’àcid tàrtric o pinyols de raïm fossilitzats s’han trobat a gerres de ceràmica datades del 7500 aC. La parra salvatge de la Vitis vinífera, aprofitada d'entrada com a fruita, es va convertir en plantació de ceps de vinya a Mesopotàmia, Anatòlia, el Pròxim Orient, Egipte i també, a partir del 3000 aC, a Grècia.

A l’època romana el vi ja portava segles –mil.lenis!-- desplegant-se al llarg del Mediterrani. L’efecte embriagador del suc de raïm fermentat va quedar associat a rituals festius o místics, fins i tot com al.legòrica transubstanciació de la sang de Crist segons la nova secta dels cristians.

Un cop iniciada la nostra era amb la colonització romana, la vinya es va consolidar com a conreu extensiu. És possible que un ciutadà mediterrani d’avui prengui diàriament cafè i mengi xocolata sense haver vist mai una planta de cafè ni de cacau, tan característiques a altres latituds. En canvi la vinya forma part del seu paisatge històric i actual.

La Bàrcino romana era un país recobert de vinyes, en col.laboració amb la fàbrica d’envasos que era Baetulo (Badalona), capaç comercialitzar 1.800 àmfores o gerres de 25 litres cada mes. L’exposició del Museu de Badalona, que ara dirigeix Margarida Abras, posa en el context històric amb llenguatge d’avui la seva recent troballa d’una petita testa de Bacus, amb l’encert del guió elaborat per Esther Gurri Costa i el disseny expositiu de Francesca Garcia Almagro.

No és un desplegament a l’estil del CaixaForum o del Museu Britànic. Es tracta d’una exposició de dimensions limitades, muntada al vestíbul del museu, però val del tot la visita (s’hi arriba còmodament amb metro), per ella mateixa i com a exemple del que podrien fer altres museus arqueològics de vida força més ensopida. De tornada a casa vaig obrir una ampolla guardada per a alguna bona ocasió. Vaig bridar per Bacus i l'arqueologia desperta.