En un acte celebrat ahir dilluns, la sala de juntes de l’Ajuntament de Monells (actualment agregat amb Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura) va ser batejada amb el nom del pintor August Puig i l’alcalde, Salvi Casas, va tenir la gentilesa d’emmarcar-hi i penjar-hi un article meu sobre l’estada d’incògnit que hi va fer Atahualpa Yupanqui la Setmana Santa del 1978, un capítol de la seva biografia que em va costar d’aclarir. Ho havia revelat Yupanqui mateix tres anys després a una entrevista (Punt Diari, 22-7-1981), sense donar detalls sobre com hi havia anat a parar. L’enigma em va interrogar des d’aleshores. Intuïa que l’estada havia d’estar relacionada amb l’anomenada República
Independent de Monells, el grup d’artistes de diferents nacionalitats que hi tenien residència secundària, encapçalats pel pintor August Puig i la seva segona dona, la sueca Ingrid Hellström.
Independent de Monells, el grup d’artistes de diferents nacionalitats que hi tenien residència secundària, encapçalats pel pintor August Puig i la seva segona dona, la sueca Ingrid Hellström.
Més de tres dècades després vaig poder aclarir, gràcies a la col.laboració del fill Pau Puig Scotoni i de Joëlle Lemmens, que Yupanqui va arribar a Monells invitat a casa de l’amiga argentina Perlita Franco, casada amb l’artista plàstic nord-americà Lawrence “Laurie” Barker, un d’aquells integrants de la llegendària i informal República Independent de Monells. El matrimoni residia a Barcelona des del 1970 i estiuejava al poble empordanès.
L’amistat de Yupanqui procedia del pare d'ella, Juan Carlos Franco Páez, compositor i intèrpret nascut a Tucumán el 1898. A partir del 1927 havia integrat al seu costat el duo Chavero-Páez de música folklòrica (Chavero era el cognom real que utilitzava aquell jove que tot seguit adoptaria el nom artístic d’Atahualpa Yupanqui). Van escriure en comú el tema “Pa venirte a ver”, mentre que Franco Páez és autor de l’instrumental “Imposible”, que jo he sentit cantar a casa meva a Juan Falú, en la versió recopilada per Andrés Chazarreta.
El músic Juan Carlos Franco Páez era un jove militar destinat a Jujuy. Es convertiria en figura de llegenda en ser designat d’ofici com advocat defensor al consell de guerra contra el tipògraf i militant anarquista Severino Di Giovanni, afusellat l’1 de febrer del 1931 a Buenos Aires, en una història immortalitzada per Osvaldo Bayer al llibre Severino Di Giovanni, el idealista de la violencia (Ed. Galerna, Buenos Aires, 1970) i posteriorment a l’obra de teatre de Leonardo Goloboff Aprendiz de hombre, estrenada el 2004 a la capital argentina.
La brillant i inútil defensa jurídica realitzada per Franco Páez davant del consell de guerra li va costar l’enemistat de l’exèrcit i un exili temporal al Paraguai. Al seu retorn, rehabilitat, va morir sobtadament durant un banquet militar, potser enverinat. Atahualpa Yupanqui va guardar sempre la memòria del company de joventut i la relació amb els seus fills, entre els quals Perlita Franco, més endavant resident a Barcelona i estiuejant a Monells, on va invitar-lo a passar les vacances de Setmana Santa del 1978.
El gran compositor i cantant argentí va escriure a Monells un poema que hi al.ludeix, el manuscrit del qual va regalar al pintor August Puig. Les fortes pluges caigudes el Divendres Sant el van dur a anotar l'endemà:
Ayer murió Jesucristo y hoy llovió de madrugada.
El mundo eligió Monells para derramar sus lágrimas.
¡Qué brillo sobre los prados! ¡Qué olor a tierra mojada!
Cómo cabalga el silencio por la carretera larga.
Monells de la piedra quieta ¡adiós, que me voy mañana!
No és l'única referència catalana dintre de la trajectòria de Yupanqui. El seu primer professor de música va ser, al poble argentí de Pergamino, un capellà català (alguns biògrafs l’anomenen Ricardo Rosaenz), el qual li va ensenyar melodies tradicionals catalanes que no oblidaria mai. Ja consagrat mundialment i resident una part de l'any a París, Julio Cortázar va donar a Yupanqui un poema seu ("El árbol, el río, el hombre") per si volia posar-li música.
Ayer murió Jesucristo y hoy llovió de madrugada.
El mundo eligió Monells para derramar sus lágrimas.
¡Qué brillo sobre los prados! ¡Qué olor a tierra mojada!
Cómo cabalga el silencio por la carretera larga.
Monells de la piedra quieta ¡adiós, que me voy mañana!
No és l'única referència catalana dintre de la trajectòria de Yupanqui. El seu primer professor de música va ser, al poble argentí de Pergamino, un capellà català (alguns biògrafs l’anomenen Ricardo Rosaenz), el qual li va ensenyar melodies tradicionals catalanes que no oblidaria mai. Ja consagrat mundialment i resident una part de l'any a París, Julio Cortázar va donar a Yupanqui un poema seu ("El árbol, el río, el hombre") per si volia posar-li música.
No ho va fer. Va preferir recitar-lo als concerts, mentre tocava com a fons instrumental amb la guitarra una d'aquelles melodies catalanes apreses a la infantesa. Es tractava concretament d’"El testament d'Amèlia", tal com ell mateix explica i interpreta a un vídeo consultable a YouTube. Vaig proposar amb insistència i sense èxit a la populosa colònia de cantants argentins residents a Barcelona que recuperessin a les seves actuacions aquests versos relacionals amb el país d’acollida.
Els membres de la República Independent de Monells que el van acollir s’anirien disgregant amb el pas del temps. Avui al poble hi ha una petita escultura de Marcel Martí que recorda l’emplaçament del taller del pintor August Puig i les seves paraules "El veritable sentit de l'art es troba en l'ànima del poble".
No va prosperar la idea de col.locar una placa amb els versos que Atahualpa Yupanqui va dedicar l’any 1978 al “Monells de la piedra quieta”. Almenys a partir d’ahir la sala de juntes de l’Ajuntament porta el nom del pintor August Puig, inclou una còpia del meu article sobre l’estada de Yupanqui i els versos al.lusius que hi va escriure.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada