La mirada del poeta Joseph Brodsky amb ulls color de mostassa i mel

Joseph Brodsky, nascut i criat a Sant Petersburg, va començar a practicar de jove la poesia i la traducció. Als 24 anys va ser acusat pel règim soviètic de “parasitisme social” i condemnat a cinc anys de treballs forçats, dels quals només en va complir un i mig gràcies a la intervenció de Jean-Paul Sartre i altres intel.lectuals. El 1972 les autoritats li van “suggerir” que abandonés la URSS. Ho va fer amb una maleta que contenia la màquina d’escriure i un llibre de poemes de John Donne. Després de curtes estades a Viena i a Londres, va trobar feina de professor a universitats nord-americanes, primer a la de Michigan i després la Columbia de Nova York. Amb el primer sou de
professor va adoptar el costum de passar les vacances acadèmiques de Nadal i Cap d’Any a Venècia. Ho va fer durant disset anys seguits. Se’n va derivar el seu magistral llibre en prosa Marca d’aigua i diversos poemes.

El 1987 li van concedir el premi Nobel de Literatura. Poc després va conèixer durant unes classes que impartia a la Sorbona la jove estudiant italiana Maria Sozzani, “d’ulls color de mostassa i mel” (foto adjunta). Es van casar el 1990, van tenir una filla. 

Joseph Brodsky va morir d’un atac de cor el 1996, als 55 anys. Es troba enterrat al cementiri venecià de l’illa de San Michele. A la cara posterior de la làpida hi figura l’epitafi Letum non omnia finit (La mort no acaba amb tot).

De la llum hivernal de Venècia --ombra aviciada de vaguetat-- ell en va extreure lluminosos instants. Rellegeixo el so, el ritme, el relleu que corre per les paraules de Brodsky els dies que em canso de la brega contra l’estupidesa baladrera, el bluf ampul·lós, l’allau d’ignoràncies i manipulacions del furor mediàtic, la vulgaritat envanida i la verborrea inherent als cecs que no saben que ho són.

Ningú amb el seny sencer deu pensar que el temps, l’amor ni la literatura ho curen tot, però de vegades calmen el nervi gràcies a un bri de tendresa o de compassió, amb una disposició antiretòrica àgil i exacta com el vol d’un ocell.