Quan fa pocs dies Quim Curbet ens va fer aquesta foto al peu de la Fontana dei Libri romana, Rossend Domènech ens acabava de comunicar que a finals de mes presentava el seu llibre d’assaig Els nous bàrbars, publicat per l’editorial Gregal. La presentació barcelonina va tenir lloc ahir dimarts a la llibreria La Central del Raval. Hi vaig assistir. Ens uneix una vella col.laboració, som autors a quatre mans del llibre Roma, passejar i civilitzar-se. Ell continua vivint a Roma, jo continuo anant-hi. Fem passejades i sobretaules similars a les d’anys enrere i arreglem el món. Ara ell ha posat les seves observacions per escrit: “No estem en
una crisi més o menys llarga, sinó en un canvi d’època de la Història. Quan succeeixen aquests canvis arriben sempre els forasters, les novetats, els bàrbars. N’hi ha de positius i de negatius. En tot cas, posaran fi al nostre sistema de vida. Només sobreviuran els que s’adaptin millor al nou ecosistema”.
Durant els parlaments de la presentació d’ahir, el pensament se me’n va anar cap a la nostra última sobretaula, amb passejada fins el Pantheon i el cafè del bar Sant’Eustachio. També vaig recordar la frase que em va dir anys enrere, al moment precís de posar-nos d’acord per escriure Roma, passejar i civilitzar-se, tot extraient per un instant el fumejant cigar toscano de la comissura dels llavis, amb un ull mig cluc pels efectes del fum: “Saps què, tu hi posaràs l’eros i jo el pathos”.
Recordo amb exactitud l'instant i el so d'aquella frase baptismal, amb l'afegit d'algun gotet de grappa durant la sobretaula, molt abans que Rossend descobrís que el consum de grappa perjudica la pròstata i que escriure llibres és una lata. Sobre això últim s’hi ha repensat, amb un pathos intacte.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada