A la plaça de Lladó quasi tot sembla neoclàssic, per fortuna

Aquest senzill edifici públic, construït el 1905 amb aires de classicisme endreçat i simètric, ennobleix la plaça major de Lladó, a 14 km de Figueres en direcció a Olot. Vuit plàtans centenaris (fins fa vint anys eren nou) procuren a l’estiu una de les ombres més distingides de la comarca. A l’època dels avis era el Sindicat Agrícol de la Garrotxa. A l’època dels pares, el llegendari restaurant Can Kiku, regentat fins a tancar les portes per jubilació el 2011 per Francesc Marcé i la seva dona Dolors Sala. Acaben de restaurar-ne la planta baixa com a nou bar amb terrassa d’allò més agradable. A Can Kiku les mongetes amb salpiquet, l'amanida freda de pota i tripa, l'oca amb peres, els peus de xai amb pèsols, l’arròs de llamàntol o el peix del dia portat de Roses ja eren herència d’una llegenda anterior, la Fonda de Cal Gran, governada des del 1930 per Felicià Vilar, que tothom anomenava Flacià. Josep Pla sostenia que a Cal Gran de Lladó s’hi menjaven “els tords més afrodisíacs de la terra”. Ho va escriure al magnífic retrat literari dedicat al pintor de la localitat, Marià Llavanera, al llibre Homenots, Tercera sèrie. Les quatre últimes pàgines de la narració al voltant del casament in articulo mortis,
l’agonia, la mort i l’enterrament del pintor són una peça de les més fines i truculentes de tota l’obra planiana.

Marià Llavanera residia a la casa familiar de la plaça de la Col.legiata, siamesa de la plaça Major. Va néixer i va morir al casal amb badiu (balconada porxada) situat just enfront de la portalada romànica de la canònica agustiniana de Santa Maria, fundada el 1089.
La destresa del pintor Llavanera no podia ser aliena a l’influx de la portalada romànica que va contemplar tota la vida des de casa. El seu llegat s’ha desdibuixat massa en l’escenari d’avui, malgrat la retrospectiva que li va dedicar el Museu de l’Empordà l’any 2014 i la restauració de la seva pintura inacabada de gran format “Les noces de Canà”, ara instal.lada a l’Ajuntament de Lladó. 

Malgrat els fills il.lustres i la portalada romànica, amb ulls d’avui els plàtans monumentals de la plaça Major actuen sobretot d’atri de l’edifici neoclàssic del Sindicat, parcialment recuperat per a l’ús públic. M’agrada contemplar-lo tot dinant a la “peixera” del restaurant La Plaça i, a continuació, anar a fer el cafè a la terrassa assolellada del bar acabat d’estrenar. (Foto Quim Curbet)