El contraban al Pertús, perquè som un país de frontera

Ahir vam anar amb l’amic Quim Curbet al Pertús a fer que fèiem el contrabandista sense gaire sentiment de culpa, més aviat amb la convicció que el principal acte de contraban va ser col.locar l’any 1659 una frontera allà on no n'hi havia, per l’interès de la corona francesa i el desinterès de l'espanyola. Al voltant de la ratlla artificial van proliferar intercanvis clandestins que abans no ho eren. El contraban és consubstancial a qualsevol frontera. En el cas de la catalana, s'hi va sumar el fet de posar-la damunt del punt de pas del Pirineu més transitat des de l'antiguitat. El contraban s'escapa per definició de xifres concretes, prefereix abonar llegendes i passar per ull, que és el seu objectiu genuí i bàsic. Això no significa que les llegendes continguin només
velles fantasies, però sobre aquesta dedicació tradicional de les terres de frontera hi ha més literatura que estudis, més suposicions que coneixements, més notícies puntuals que de conjunt.

La frontera ha canviat de formes i el contraban li segueix el pas. Es el seu associat, la seva ombra, el seu germà Caïm. La figura del contrabandista local sempre ha estat vista amb més condescendència que no el carrabiner o el gendarme, encarregats de vetllar pel respecte d'una llei genèrica i llunyana. La gent no ho considera ben bé un delicte, sinó fer la viu-viu enfront de l'ampul.lós engrenatge de la maquinària oficial.

La frontera encara hi és, digui el que digui la Unió Europea. Ha canviat molt, però hi és. S'assenta sobre més de tres segles d'insistència en separar els catalans dels dos cantons. El resultat és impossible d'ignorar per als qui ens agrada tocar de peus a terra.

Vaig treballar com a corresponsal del diari perpinyanès L'Indépendant d'aquesta banda de la frontera. Això em va permetre aprendre a creuar-la amb freqüència i versatilitat, però sempre vaig ser conscient d'estar-la creuant. Encara la franquejo amb regularitat i continuo tenint la mateixa sensació, m'aturin o no als burots.

Ja no cal ensenyar el passaport, canviar moneda ni comprar la carta verda, però comprovo que el contraban estatal consistent a implantar una frontera allà on no n’hi havia ha significat diferències de marc de vida i de mentalitats entre els dos cantons.

La frontera s'ha imposat. De vegades afavoreix un altre contraban ideològic de veritats elementals que la superen, perquè es troben més arrelades que ella, per damunt de les seves incongruències. Però ser-hi, la frontera hi és. Sobretot en les mentalitats. Som un vell i alhora modern país de pas. Vivim a cavall --cama aquí, cama allà-- d'una de les vies terrestres més antigues del continent europeu.