Defensa del vi blanc de Sancerre, de la seva joventut i la meva

Anys enrere vaig adoptar als bars de barri de París el costum popular de demanar un “petit sancerre”. S’havia convertit en nom genèric del vi blanc, encara que tot sovint procedís efectivament d’aquesta comarca vinícola del riu Loira caracteritzada per una qualitat sense comparació amb els preus disparats dels borgonyes, els bordeus i els côtes-du-rhône. Era un vi modest boníssim, passava com una carícia i procurava un moment d’il.lusió abastable. Des de l’Edat Mitjana i fins avui mateix és un vi de domaine, no de château. Els vins blancs de la comarca de Sancerre deriven de ceps sauvignon, no de l’omnipresent chardonnay. Lleugerament afruitat, d’una joventut musculada espontàniament i d’un aroma vegetal eteri, amb el remot toc salí propi del Loira, compensa la set amb una noblesa infinita i senzilla. Ara els bars de barri de París
han canviat molt, com és natural i previsible

Fa poc vaig haver d‘anar per un encàrrec al districte 7è, darrere dels Invàlids i l’Ecole Militaire, un barri burgès i calmós, sense gaire moviment al llarg dels bulevards i carrers adjacents. Un cop satisfet l’encàrrec, vaig caminar una estona per l’avinguda de la Motte-Picquet. De cop vaig passar davant d’un bar que semblava com els d’abans, desplegat al llarg de tota una cantonada.

El taulell ja no era de zenc, tot i així em vaig atrevir a demanar a la barra, després de les salutacions obligades i formals: “Un petit sancerre, s’il vous plaît”. Tenia la certesa que em mirarien com a un marcià, que m’obligarien a repetir-ho i farien veure que no m’entenien.

Doncs no, a aquell bar encara oferien sancerre a copes, dòmino! Me’l van servir d’immediat sense cap escarafall, com s’havia fet sempre. Me’l vaig beure amb una devoció quasi ritual. Continuava tenint el color, l’aroma i la il.lusió de la meva joventut.

Post scriptum: una ampolla de Domaine Vacheron Sancerre es pot comprar allà per 13€ i aquí per uns 20€. Santé!