Al camp de concentració d’Argelers no van comptar mai els morts

Tancats darrere les filferrades a la sorra nua de la platja en ple mes de febrer, al camp de concentració d’Argelers i tot seguit als veïns de Sant Cebrià i el Barcarès hi van morir de manera inhumana milers de refugiats republicans espanyols, que les autoritats franceses no van comptar mai. Van establir que durant  la Retirada havien entrat a França pel Pirineu català 450.000 refugiats, la meitat civils i l’altra meitat soldats. Tres quartes parts de tots plegats ja havien tornat a Espanya a finals del 1939. Però no van elaborar cap estadística ni estimació sobre quants en van morir als camps de concentració francesos, ni tan sols a través del registre d’inhumacions, si n’hi va haver, als cementiris municipals de la comarca. El 19 de febrer
del 1939 l’alcalde d’Argelers va informar el prefecte o governador de Perpinyà que el cementiri de la localitat només podia acollir 20 difunts més. S’hi va construir un nou “cementiri dels espanyols”. Es va veure escombrat materialment per l’aiguat d’octubre del 1940 i només en subsisteix una petita parcel.la en memòria.

La historiadora Geneviève Dreyfus-Armand escriu al llibre L’exili republicà a França sobre els morts al camp de concentració d’Argelers que “la xifra se situa sens dubte en alguns milers”, sense poder aportar més precisions. Paul Preston apunta al llibre La Guerra Civil. Las fotos que hicieron historia: “No tenien les instal.lacions mínimes necessàries de refugi, d'higiene ni per cuinar, i les condicions de vida eren aterridores. Els primers sis mesos després del final de la guerra, 14.672 espanyols van morir de desnutrició, disenteria i malalties bronquials”. L'autor no precisa l’origen de la dada, ni si es refereix a Argelers o al conjunt de camps de concentració de la zona.

També és cert, s’ha de reconèixer, que tampoc no s’ha arribat a establir fins avui cap avaluació concreta sobre el total de morts de la Guerra Civil, malgrat nombrosos estudis. Les últimes investigacions els situen entre 600.000 i 700.000: 300.000 soldats caiguts al camp de batalla, 200.000 executats (140.000 pels franquistes i 60.000 pels republicans, entre els quals 6.800 membres del clergat). La resta van ser víctimes civils, quan Espanya comptava tan sols 24 milions d’habitants, la meitat que ara.

El camp de la platja d’Argelers va ser clausurat provisionalment a l’arribada de la temporada turística d’estiu (els interns van ser transferits al Barcarès) i obert de nou a l’octubre del 1939, amb un nombre més reduït de 20.000 presoners: 14.000 homes, 2.500 dones i 2.500 nens. Es va veure molt afectat per les inundacions d’octubre del 1940 i pocs mesos després tancava definitivament. El de Sant Cebrià va tancar l’octubre de 1941. El del Barcarès, l’estiu del 1942. No es va parlar més de la quantitat de morts que s'hi van produir.