L’autèntic monument gòtic del Palau del Lloctinent és la parra

Dintre del conjunt gòtico-renaixentista de la Plaça del Rei barcelonina, el Palau del Lloctinent alberga l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Més ben dit, albergava. L’arxiu es va traslladar el 1994 a un edifici modern del carrer Almogàvers. La vella seu del segle XVI continua sent propietat del ministeri de Cultura i té doble accés per la Plaça del Rei i pel carrer dels Comtes. Al magnífic pati de la planta baixa tothom tendeix a mirar amunt, per l’alçada de tres pisos del palau restaurat, l’elegància de línies, la galeria porxada del primer pis, les balustres, les gàrgoles... Però de vegades cal mirar també arran de terra i adonar-se que un dels elements monumentals més destacats d'aquest casal és la parra de tres peus
que s’enfila del pati de la planta baixa al tercer pis, amb un desplegament espectacular.
Té l’honor de tractar-se d’una parra amb rètol explicatiu, com qui diu documentada històricament. Una parra d’aquestes proporcions val un palau, tot i que podria viure amb la mateixa comoditat --potser més i tot-- a qualsevol porxo rural.

Un emparrat no deixa de ser una vinya no podada com a cep, amb els sarments crescuts en alçada i enfilats a les parets gràcies als circells, el delicat òrgan filamentós que creix amb les fulles i permet que s'enfilin, com per recordar-nos que aquesta planta tan civilitzada era a l’origen una simple liana.

La documentació històrica informa que aquesta parra va néixer probablement al mateix moment que el palau l’any 1557, tot i que els tres brots actuals deriven de l’esqueix plantat el 1857 per l’arxiver de la casa Francesc de Bofarull, fill i nét de directors de l’Arxiu, arran del trasllat dels fons documentals al Palau del Lloctinent.
Aquella parra va morir centenària i n’hi van plantar una altra els anys 1960, substituïda de nou el 1996. Totes han renascut d’esqueixos dels seus propis sarments. L’autèntic monument gòtico-renaixentista restaurat del Palau del Lloctinent és la parra.