Quan una amable redactora de l’editorial RBA que publicava l’any 2008 el llibre De Carlos Gardel al tango electrónico va escriure el resum de l’obra que figura a la contraportada, va definir el meu treball com una “tangografia”. Em va convertir en una cosa tan horrorosa com un “tangògraf” arran d’aquell quart llibre (que no seria l’últim) sobre història del tango i més en particular del tango a Catalunya i Espanya. Ho he estat a unes èpoques més que a d’altres, la vida fluctua. En una ocasió la cantant argentina Elba Picó, resident a Barcelona, em va demanar que escrivís quatre ratlles a la caràtula d’un dels seus discos. Vaig dir-hi que el tango és sobretot un ball que ha demostrat capacitat de relleu generacional i de salts continentals, una música en constant evolució, una poètica, una història i el reflex d’una actitud davant de la vida, tot plegat facilitat per la irradiació d’una cosmòpoli de 14 milions d’habitants com Buenos Aires i una projecció internacional que genera actualment milongues (ballades) de tango cada setmana a Barcelona i moltes ciutats europees, americanes i japoneses (a Barcelona el 31 de gener vinent la milonga dels
dijous als salons de la Casa de València celebra el vint aniversari ).
dijous als salons de la Casa de València celebra el vint aniversari ).
Elba Picó em va tornar a demanar un altre text per a un següent disc. Aleshores vaig precisar: “Elba Picó i Jorge Sarraute personalitzen des de fa molts anys a Barcelona el millor tango argentí d’avui crescut a la diàspora. No són el tango de Barcelona, són el millor tango dels dos costats de l’Atlàntic”.
A un disc de tangos de la cantant Sandra Rehder, acompanyada per Pablo Mainetti al bandoneó i César Angeleri a la guitarra, vaig llegir-hi una dedicatòria que no sé si vaig entendre bé: “Dedico este disco a Xavier Febrés, por enseñarme tanto, por el amor y el incansable entusiasmo que contagia las ganas de hacer, de aprender más en este viaje de vivir y amar al tango, parafraseándole, con la intensidad de una fe probada”.
Conservo a casa una petita col.lecció de 200 llibres sobre tango, a part dels discos. Alguns dies encara escolto Gardel, Troilo, Pugliese, Piazzolla, Salgán, el “Polaco” Goyeneche o el “Chino” Laborde. Altres dies em poso folklore argentí, clàssic o actual, i comprovo que conté tanta creativitat i bellesa com el tango.
La cantant Nelly Omar (diuen que Homero Manzi va escriure per a ella el celebradíssim tango “Malena”), va festejar el 2011 els seus 100 anys tot cantant davant d’una multitud al mític escenari del Luna Park de Buenos Aires, on jo havia escoltat en persona llegendes vivents del gènere com Alfredo de Angelis o Alberto del Castillo. Aquell dia del concert del seu centenari, Nelly Omar va declarar: “M’agradaria tornar a enamorar-me”. Va morir a Buenos Aires el 2013, als 102 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada