La gola mutant del Ter sota la llum candent de tramuntana d’ahir

Ahir vam anar a caminar al delta del Ter davant les illes Medes amb Josep Lloret i Josep Capellà just pel plaer de passar-hi els ulls i no trobar cap objecció important, només aquell aleteig de la vida en les seves formes més directes, impulsives i molt sovint inexpressables perquè tan sols poden arribar a ser transcrites per un xacona de Bach o un bolero ajustat a les contradiccions dels sentiments. Dic això perquè la gola del Ter no és una geografia fixa ni immutable. Al contrari, es tracta d’una desembocadura mutant, movedissa. En primer lloc, les dues ribes del bocal, els dos llavis de la gola, es transformen contínuament de dibuix i de situació, degut a l’embat canviant del vent i de la sorra, del curs d’aigua i les onades. En segon lloc, la zona de dunes ha rebut
els últims anys una inversió de 2,5 milions d’euros (75% per part del programa Life de la Unió Europea) per regenerar-se i ara fa un altre goig.

El pes flotant de la meteorologia oferia ahir una lluminositat candent de tramuntana, un desig d’estabilitat diàfan i alhora voluble com la pròpia gola del Ter, una claror abstreta, un instant esbandit de l’enorme complexitat de la naturalesa i els seus habitants. Invitava a observar, respirar i viure. És exactament el que vam fer.

Al llarg d’aquestes maresmes va obrir el 1960 el càmping El Delfín Verde i l’Hostal de la Gola, on ahir vam anar a dinar després de la passejada. També hi va obrir Ràdio Liberty, creada per la CIA per escampar fins la URSS les virtuts de l’american way of life. Les descomunals antenes es van desmuntar el 2006, un cop convençuts els destinataris del missatge.

A l’Hostal de la Gola ens esperava el substanciós arròs dels dijous. A la terrassa arrecerada del vent s’hi dinava a l’aire lliure amb plena comoditat (mai valorarem prou el confort climàtic del país). L’establiment va ser fundat el 1962 per Vicenç Xicars Vilanova i la seva dona Antònia Giraups Poch. Ara el porta el fill.

Els deltes acostumen ser uns paisatges molt particulars, amb un deix de salvatgisme antic. Aquest del Ter fa temps que el llauren. Hi abunden els arrossars i les plantacions de pomeres d’última tecnologia. Les velles fileres de xiprers que protegien els horts de la tramuntana amb una verticalitat i una eficàcia prussianes, subsisteixen quasi com a decoració. Una utilitària i admirable decoració, sota la mirada atenta del castell del Montgrí i el secret de les illes Medes.