Els faroners ja no viuen als fars, excepte en literatura

L’imaginari literari sempre ha anat ple de la figura de l’home lliure immers en la natura, solitari, feliç i si pot ser estipendiat. Els faroners van ser durant llargues èpoques els funcionaris de l’Estat que complien tots aquells requisits, un ofici llegendari que l’automatització dels fars ha suprimit. Però el mite persisteix. L’escriptor francès Marc Pointud acaba de negociar una concessió per residir al far de de Tévennec a canvi de rehabilitar-ne l’habitatge i fer-ne una residència temporal d’artistes que vulguin aïllar-se literalment, atès que es troba situat a un illot davant la costa bretona. Anys enrere vaig entrevistar el faroner basc Javier McLenan, d’origen
familiar escocès, quan vivia al far de cap de Creus.

També vaig fer-ho amb Antonio Aguirre Martín al far del cap de Sant Sebastià, secundat per la jove faronera auxiliar Elvira Pujol Font, la qual va viure a continuació al de cap de Creus durant vint anys, fins el 2001. Jo portava al cap la idea dels faroners misantrops, intal.lats a una illa vertical que culmina a la balconada oberta al cel i al mar. 

El faroner de carn i ossos Javier McLenan era certament barballarg, un xic misantrop i novel.lesc, però em va puntualitzar d’entrada que ell no era faroner, sinó tècnic mecànic de senyals marítims. Feia dos anys que treballava al far de cap de Creus procedent de l’anterior destinació al de Tarifa (Cadis)

El far més pròxim al del cap de Creus és el del cap de Biarra, a Portvendres, inaugurat per les autoritats franceses el 1836, quan encara no n’hi havia cap en funcionament regular a tota la costa de la Catalunya peninsular, malgrat la importància de la ruta marítima i l’entrada de la navegació a l’era industrial. El far del cap de San Sebastià (Palafrugell) es va estrenar el 1857.

L’administració pública espanyola es va fer càrrec de la responsabilitat i va crear el Cuerpo de Torreros de Faros, funcionaris civils que havien d’instruir-se a cursos impartits a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid i passar unes oposicions per guanyar la plaça.

La Llei de Ports aprovada per les Corts el 1992 a proposta del ministre Josep Borrell va traspassar la gestió dels fars a les autoritats portuàries, les quals depenen de l’ens públic Ports de l’Estat. Els fars ja no eren necessaris, després de la implantació del guiatge per radar, satèl.lits i GPS.

La mateixa llei declarava a extingir el Cos de Tècnics Mecànics de Senyals Marítims, els antics torrers o faroners. Deixaven de ser funcionaris d’escalafó i passaven a ser empleats contractats per cada port responsable. Les tècniques electròniques de control a distància de la maquinària i les facilitats d’accés a punts antigament aïllats feien innecessari que visquin als fars com abans.

Ara l’antiga residència del faroner del  cap de  Sant Sebastià, a la planta baixa, és un concorregut restaurant japonès.