Pàgines

19 de des. 2018

Gildas, l’home de les olives vora el mar

Fa vint anys que Gildas Girodeau i la seva dona Isabelle Piedallu van decidir treballar el vell olivar del Mas Boutet amb una vista sumptuosa damunt del mar de Cotlliure. Alhora, ell escriu novel.les negres i ella és urbanista i escultora. L’olivar de l’avi matern de Gildas, René Boutet, era més petit. Ara ja suma 12 hectàrees i una producció anual de 1.500 litres d’oli ecològic, que destil.len al trull de Cornellà de la Rivera. Disposa en complement d’un parell d’habitacions d’agroturisme, jardí de plantes aromàtiques i confitures de les seves figueres i llimoners. La mare, Odette Boutet, s’encamina amb peu ferm cap els 92 anys i acaba d’obrir una
exposició de les seves pintures al veí Domaine La Tour Vieille, la finca vinícola creada el 1982 pel també cotlliurenc Vicenç Cantié a l’entrada del municipi per preservar les velles feixes familiars de la voracitat urbanística del turisme rampant.
Treballar un olivar com fan Gildas i Isabelle equival a practicar una fe mil.lenària, collir l’or del temps, gairebé jugar amb l’eternitat i proclamar-li a la cara, collita rere collita, que tot no està perdut ni se situa fora de sentit. Es tracta d’un dels arbres més vells i més bells del Mediterrani.També és cert que les joves oliveres d'aparença escardalenca són molt més productives que els vells troncs burinats pels anys.
Puc passar hores i hores contemplant algunes oliveres, el plomall tornassolat de les fulles d’un gris platejat al revers i verd fosc més lluent a l’anvers. Però no puc descriure-les més bé que Josep Pla quan deia: “Cap arbre no guanya l’olivera en noblesa. Cap altre no la iguala en gravetat senyorial i en claredat pensativa... Només la fascinació per aquests arbres pot explicar els milions i milions d’hores de treball que els homes han dedicat a convertir els olivars en un immens jardí de pedres”.
Divendres passat vam passejar per l’olivar d’en Gildas (foto Quim Curbet) i la vinya d’en Vicenç a Cotlliure. Bufava una tramuntana enèrgica, a Isabelle se li havia acabat la confitura de les seves figueres i vam quedar de tornar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada