El deute que mantenim amb la titànica “Comèdia” de Dant

Traduir de nou tota la Comèdia de Dant és un esforç titànic que la política nadalenca d’objectes de regal afavoreix, enguany a l’editorial Acantilado pel professor José María Micó (944 pàgines, 49€). El 2013 es va editar l’última de les traduccions al català, de Joan F. Mira al segell Proa (1.309 pàgines, 44,95€). Les noves versions fan honor al gran poema, però no li resten ni un borrall de dificultat de lectura, per més que Micó hagi descartat la traducció rimada. Hi ha una altra manera d’entrar a l’obra de Dant: viatjar regularment a Itàlia o tenir bons amics italians aquí per comprovar amb sorpresa com reciten de memòria els fragments més emotius. Ho fan els escolars, els adults, els actors, fins i tot els humoristes. Les versions escèniques de l’obra acostumen a ser un èxit, com l’espectacle inoblidable “Gassman legge Dante” que va recórrer Itàlia i va ser editat en vídeo el 1996. L'oscaritzat actor i humorista Roberto Benigni també va dedicar un espectacle recitatiu a "Tutto Dante" l'estiu del 2006, amb un èxit ressonant arran de la presentació durant
tretze dies seguits a la plaça Santa Croce de Florència, sota l'estàtua del poeta. Va ser difos per episodis televisius a la RAI i editat en dotze DVD, que guardo com un tresor a la meva modesta biblioteca al costat dels tres vídeos sobre la mateixa idea protagonitzats per Gassman a escenaris naturals.

La gira mundial de Benigni amb “Tutto Dante” no va passar per Barcelona (es va presentar durant tres dies al festival madrileny Veranos de la Villa el 2009). Diuen que va ser per manca d’interès dels programadors d’aquí, malgrat la llarga tradició dantesca barcelonina i la recent lectura completa de l’obra cada tercer dimecres de mes a l'Institut Italià barceloní per successius especialistes locals. Dant parla a la Divina Comèdia de "l'avara povertà di Catalogna"... 

El viatge al més enllà que ofereix és un dels més grans espectacles literaris. Josep Pla s'emocionava fins a les llàgrimes quan Joan B. Solervicens --o més endavant Modest Prats-- li recitaven en italià, al llarg d'alguna sobretaula, els gloriosos versos: "Sovra candido vel cinta d'uliva/ donna m'apparve, sotto verde manto/ vestita di color di fiamma viva"... 

Les iniciatives de Gassman i Benigni van tenir a Barcelona una seqüela prometedora i frustrada. El dilluns 29 de desembre del 2014 l’actor Lluís Soler va recitar fragments de la Comèdia de Dant a l’escenari del Romea. Vaig corre-hi, amb la fe encesa per les interpretacions precedents d’aquest actor i rapsoda de Les hores de Josep Pla a Catalunya Ràdio, de Shakespeare, d’El comte Arnau de Sagarra o del Canigó de Verdaguer. 

Formava part d’un cicle que el teatre programava els dilluns, dia de descans de la companyia en què la sala es permetia algunes provatures, encara que fos amb publicitat pràcticament nul.la. Malgrat posar l’entrada a 20 €, no disposava de cap programa de mà, ni un trist paper fotocopiat amb quatre dades bàsiques d'allò que es presentava. Prometia oferir-ne tres representacions, tot i que les dues següents no tenien data anunciada ni la van tenir mai. 

L’actor oferia entre cada fragment unes explicacions molt ben treballades per contextualitzar els versos del segle XIV, en la traducció de Josep M. de Sagarra. No sempre resulten fàcils d’entendre a la primera, encara que la Divina Comèdia s’assembli poderosament a les modernes superproduccions de ficció del tipus d’El senyor dels anells i altres derivacions contínues. 

Ara l’última traducció del professor José María Micó salda una mica el deute de Barcelona amb la immensa Comèdia dantesca.