Conte de Cap d’Any: els humans sempre amaguem l’edat

El malentès de partida consisteix a creure que encetem l’any 2019, quan en realitat sumem 4.500 milions d’anys. L’actual calendari gregorià el va implantar el papa Gregori XIII l’any 1582 per substituir el pagà calendari julià, dictat per l’emperador Juli César l’any 46 aC. Va tenir la virtut de simplificar les coses a força d’escurçar-les. També se’n va deixar moltes pel camí, com si no fossin més que una nebulosa tots els anys “aC” (abans de Crist), infinitament més nombrosos que els 2019 “dC” (després de Crist). La realitat és que la nebulosa va començar a aclarir-se fa aquells 4.500 milions d’anys, quan un núvol de pols i gas originat pel
sistema solar es va solidificar i va donar lloc al planeta Terra.

Les primeres cèl.lules vives amb nucli, origen de la vida en aquest planeta, tenen 2.700 milions d’anys. Aquells primers organismes unicel.lulars (sempre aquàtics o flotants) van trigar nolt a donar lloc a organismes una mica més complexos com meduses, esponges i corals, ben abans dels primers vertebrats. Els primers animalons tenen 700 milions d’anys, els primers vertebrats 500 milions, els primers mamífers 200 milions, els primers homínids tot just 4,5 milions, els primers humans 2,5 milions i els primers Homo sapiens com nosaltres 150.000 anys. 

Aquests 150.000 anys dels humans pensants van ocupar una lenta evolució biològica de l'espècie que s’ha imposat a totes les altres, per bé i per mal. Entre 150.000 anys i tot just 2019 hi ha un gran lapse de temps de la humanitat, al llarg del qual la violència i la civilització s’han confrontat de manera contínua. Encara ho fan ara, a més gran escala que mai.

Reconèixer que ens trobem en realitat a l’any 152.019 potser complicaria algunes coses, però també n’aclariria moltes altres sobre l’actual situació desastrosa dels equilibris que han modelat l’evolució del planeta dels humans. 

Al llibre col.lectiu La història més bella de l’home. Com la Terra es va fer humana, el genetista André Langaney opina: “Què significa progrés? Si raonem en termes de genètica, les algues i les papallones han desenvolupat més ADN que nosaltres. Si es tracta de la massa assolida per una espècie, aleshores els cucs han tingut més èxit que els humans”. 

Només en un aspecte de tota l’evolució es produeix un acord unànime. L’ús que els humans hem fet de la intel.ligència presenta un balanç destructiu capaç de posar en perill la subsistència de tot el planeta, un cop arribat als seus 4.500 milions d’anys d’edat i només als 152.019 anys de domini de la nostra espècie. Creure que encetem tot just l’any 2019 de la història és una dissimulació de conveniència, una manera d’amagar l’ou.