Ahir vam presentar “Històries de pescadors de la Costa Brava”

Ahir vam presentar al renovat Alfolí de la Sal de l’Escala Històries de pescadors de la Costa Brava, escrit per Lurdes Boix i Jaume Badias, acabat de publicar per Editorial Gavarres. M’hi van fer intervenir com autor del pròleg i vaig reconèixer que el llibre ofereix un retrat minuciós, perfilat i documentadíssim dels vells pescadors. Tot i així tinc la impressió que el subjecte retratat no para quiet i surt mogut a la foto. Els dos autors tenen el mèrit d’arrencar el nostre passat recent del desconeixement imminent, de la ignorància pura i simple. Això requereix moltes hores de feina i un criteri esmolat a l’hora de transcriure la crònica viscuda dels personatges que han construït la història local, la més bàsica i generalment la més menystinguda. Ara ja
donem per sabut que una de les primeres característiques del sector de la pesca és la seva duresa, la duresa del mar i la del mercat. També admetem que la pesca no és la casa abandonada dels infants que vam ser, sinó una casa en plena reforma.

No hi havia hagut mai tanta varietat ni tanta disponibilitat quotidiana de peix al mercat, malgrat que la pesca local cau en picat. Catalunya i la Costa Brava representen un privilegi dintre del privilegi mediterrani, gràcies a llotges de peix molt actives, però el relleu generacional a bord representa un problema delicat. La flota de les comarques gironines ha passat de 403 embarcacions a 282, un 30% menys durant els últims deu anys. 

L’única prevenció que m’ha despertat aquest llibre és que mirar enrere no es converteixi en torticolis, en bloqueig, en impediment per mirar en totes direccions i, sobretot, mirar endavant. Els intents dels pescadors d’avui per trobar un futur rendible són tan heroics com els d’aquells que els han precedit, potser més i tot.