Ahir al vespre es va tornar a suspendre el “partit del segle dels segles”, la final de la copa Libertadores (la Champions llatinoamericana) entre els dos principals clubs de futbol de Buenos Aires i eterns rivals, River Plate i Boca Júniors. El dia anterior el match ja va haver de ser ajornat a l’últim moment, per la violència desfermada un cop més als voltants de l’estadi pels seguidors i, encara més, per la impunitat de la qual gaudeix aquesta violència i la ineficiència de les autoritats. El futbol és un gran negoci i s’hi mouen molts interessos, no només sentiments i passions. La ciutat de Buenos Aires és una cosmòpoli de 14 milions d’habitants, on tot es veu multiplicat i amplificat. Fa
molts anys que porto dos clubs de futbol al cor, el Barça i Boca Júniors, encara que hi ocupin un espai cada vegada més petit i dubtós.
molts anys que porto dos clubs de futbol al cor, el Barça i Boca Júniors, encara que hi ocupin un espai cada vegada més petit i dubtós.
Aquí s’han controlat més o menys les actuacions dels “boixos nois” i similars, a l’Argentina no. La dictadura militar que allí va governar fins el 1983 va deixar com a rastre la dificultat de recuperar valors com ara l’honestedat pública, la qual pot ser encara més lenta de restablir que la democràcia electoral, tal com exposa el recent llibre La raíz de todos los males. Cómo el poder montó un sistema para la corrupción y la impunidad en la Argentina, del periodista Hugo Alconada Mon.
L’economia globalitzada fa que els millors futbolistes d'aquell país juguin a l’estranger. La corrupció destenyeix amb freqüència damunt les estructures directives del futbol argentí. La violència mafiosa de les “barres braves” s’ha vist consentida i manipulada pels poders fàctics que se’n beneficien.
“El fútbol se lo robaron a la gente”, va sentenciar el flaco César Luis Menotti, entrenador del Barça el 1982-84, abans de ser-ho del Boca. La lluita de classes del futbol l’han guanyada els rics i la classe mitjana amb prou feines sobreviu.
La primera vegada que vaig voler assistir amb la meva dona a un partit a la cancha de Boca, s’hi va oposar radicalment el seu pare, resident a Buenos Aires. Les senyores no anaven a la Bombonera i el meu sogre era del River Plate. Vam haver de negociar dur i “transar”, pactar.
Des del 2013 als partits de futbol de l’Argentina només hi poden assistir els seguidors de l’equip local. Els de l’equip visitant tenen l’entrada prohibida als estadis per evitar enfrontaments, que es traslladen a l’exterior. Per a quest motiu la final de la copa Libertadores es va jugar a doble partit, als estadis respectius.
Les autoritats no hi han posat mai remei. La policia va tornar a mostrar la seva inoperància arran d’aquesta última final, en vigílies de l’obertura divendres vinent de la cimera mundial del G-20 a Buenos Aires (la primera que s’organitza a Llatinoamèrica). Els caps d’Estat o de govern de vint països d’arreu del món estaran segurament més eficaçment protegits que els seguidors de futbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada