El Caixaforum barceloní dedica fins el 3 de març una àmplia exposició que ha titulat “Velázquez i el Segle d’Or” amb 59 quadres del Museu del Prado. Una exposició de Velázquez sempre és notícia, però aquesta conté un cert trucatge: els quadres exposats no són només de Velázquez, també de destacats pintors com Tiziano, Rubens, Rivera, Murillo o Zurbarán. El desplegament de noms de luxe redueix els quadres d'aquell que dóna títol a la mostra i planteja de nou la rivalitat entre ells. L’exposició presenta la famosa “Venus i la música” del Tiziano, però no diu que en aquest obligat tema mitològic del nu femení Velázquez va superar-lo amb la seva igualment famosa “Venus del mirall” (foto adjunta). La col.lecció més nodrida d'obres
de Velázquez es troben al Prado, però la seva “Venus del mirall” s’ha d’anar a contemplar a Londres. Se la va emportar el duc de Wellington el 1806, després de les victòries militars a Espanya.
de Velázquez es troben al Prado, però la seva “Venus del mirall” s’ha d’anar a contemplar a Londres. Se la va emportar el duc de Wellington el 1806, després de les victòries militars a Espanya.
L’any 2015 el Grand Palais parisenc va muntar una exposició a 54 quadres de Velázquez, la meitat de tota la producció de la seva vida. Més que els blaus de les Immaculades, els porpres del papa Innocenci X o les tenebrors de la forja de Vulcà, hi destacava la “Venus del mirall”, l’únic i magistral nu femení en la producció de Velázquez.
La va pintar possiblement durant la seva estada a Itàlia entre 1649 i 1651 i ha superat en consideració totes les nombroses Venus dels altres mestres. S'endú la palma sobretot per la part posterior del nu femení, el cul més ben valorat de la història de la pintura, que no veurem al CaixaForum.
A la "Venus i la música" del Tiziano, en canvi, el músic de l'escena pictòrica clava per primer cop la mirada de forma inequívoca al pubis de la model, descobert, sense vels, insinuant el pèl púbic del mateix color que el cabell, com si l’organista estigués tocant una música inspirada en aquesta visió precisa. Però, a part d’aquest encert compositiu, no arriba a la sola de la sabata de la “Venus del mirall” velazqueña.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada