La poma d’Eva ara és d’Aida al Mas Saulot de Palau-sator

Aida Pujadas Mestres té 25 anys i la seva parella Pau Frigola Coll 26, però han capgirat la imatge de l’extensa plantació de pomeres de l’avi al Mas Saulot de Palau-sator. L’han convertida en el nou establiment de moda aquest últim estiu al Baix Empordà. És una de les poques productores de sidra a Catalunya i han sabut connectar amb el turisme. Es possible que la seva sidra (afruitada, de baixa graduació alcohòlica, filtrada i lleugerament gasificada), així com els sucs de quatre varietats de pomes i el vinagre de sidra de la casa, triguin una mica més a imposar-se en el consum majoritari que les noves instal.lacions de la plantació, a les qual el flux de visitants és constant. Malgrat que en temporada baixa el restaurant de plats relacionats amb
la poma només obre els caps de setmana, l’Aida i en Pau no paren de guiar visites de grups a la plantació, les instal.lacions i la botiga.

L’avi Pere Frigola Casadellà va iniciar l’activitat frutícola al Mas Saulot fa més de cinquanta anys, fins a convertir-se en fundador, president i gerent de la cooperativa Girona Fruits, que ara aplega 22 famílies productores (al costat de cooperatives Giropoma i Fructícola Empordà, conformen la Indicació Geogràfica Protegida o IGP Poma de Girona). El fill Llorenç Frigola Vidal va néixer a aquest Mas Saulot el 1963 i s’hi va dedicar com a enginyer agrònom i president de la IGP Poma de Girona. El nét Pau Frigola Coll ha flairat el vent del turisme de la poma, a més de les noves tècniques de màrqueting dels derivats d’aquesta fruita. 

Ara l’empresa Agroalimentària Mas Saulot cultiva 70 hectàrees a diferents finques dels voltants. El 2017 li van concedir el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària, per la implantació d’un nou model de negoci, basat en donar valor afegit a les pomes amb la transformació cap a productes innovadors de qualitat, amb un model que fomenta l’economia local, col·laborativa, circular i sostenible. 

Recórrer els camps de pomeres i les instal.lacions amb les explicacions de l’Aida i en Pau s’ha convertit en una concorreguda experiència, encara que siguin plantacions intensives. La pomera havien estat un arbre fruiter de copa frondosa, robusta, esvelta, rodona com la bola del món. Alguna arribava a centenària o almenys assolia una ancianitat venerable i mansament productiva. Actualment les han convertides en fileres de plantació d’arbrissons escardalencs, molt rendibles per a la producció en sèrie. Les pomes d’avui es fabriquen com els ous de gallina a les granges industrials. 

Sota d’una vella pomera el físic anglès Isaac Newton es trobava en estat contemplatiu un dia de l’any 1666 quan va veure caure una poma a terra i va formular la llei de la gravitació universal, un dels progressos més decisius de la ciència. El mèrit no va ser de la poma ni de la seva pròpia mirada, sinó de la capacitat d’observar, sorprendre’s i interpretar-ho. 

Les 90.000 tones anuals de poma gironina representen tot just el 30% de la producció catalana, dominada per gegants lleidatans, una ínfima gota entre el milió de tones anuals arreu d’Espanya. A la primavera, les flors borronen als pomerars empordanesos, estesos com un llit nupcial del paisatge. Ja no són aquell jardí de les Hespèrides del mite del paradís terrenal, però jo encara m’ho imagino.