És molt simple: la sanitat rep un 27,5% menys que abans de la crisi

M’he entretingut a llegir moltes de les pàgines publicades aquests dies a la premsa sobre el desè aniversari de la fallida del banc nord-americà Lehman Brothers. La crisi mundial en cadena que va provocar es va veure encarada de manera molt curiosa pels governs: van rescatar els grans grups financers en fallida amb diner públic tot restant-lo dels serveis socials, així com també a través d'una nova precarització del mercat laboral. De la lectura dels detalls del desè aniversari dels fets n’he tret la conclusió que l’abundància d’informació acostuma a impedir un resum clar. En qualsevol situació hi intervenen molts
factors contraposats. S’ha de saber destriar quin és el vector principal que la caracteritza, a no ser que es vulgui emmascarar-la a força d’embolicar la troca, la qual cosa també és una tendència assentada.

Per sort, els diaris m’han ajudat. El mateix dia del desè aniversari d’aquella fallida i les seves conseqüències, conegudes aquí com a crisi de les retallades, La Vanguardia publicava ahir una altra informació que ho resumia a la perfecció. Un titular anunciava: “Catalunya dedica a la sanitat un 27,5% menys que abans de la crisi”. 

La brevetat no sempre és enemiga de la complexitat de les coses, sinó el seu millor destil.lat. La complexitat té molts partidaris que en viuen i que de vegades volen desacreditar la brevetat com si es tractés d'una simplificació abusiva. 

“Catalunya dedica a la sanitat un 27,5% menys que abans de la crisi” no és cap simplificació, sinó un resum clar. No cal allargar-se més.