Actualitat del “Concierto de Aranjuez” per a guitarra solista i orquestra

La popularitat mundial i les nombroses versions del “Concierto de Aranjuez” per a guitarra solista i orquestra, escrit pel compositor valencià Joaquín Rodrigo i estrenat per l’Orquestra Filharmònica de Barcelona al Palau de la Música l'any 1940, han arribat a tergiversar la consideració d'aquesta partitura, com si es tractés d’una música edulcorada pel casticisme. Això constitueix una imatge injusta, tal com es tornarà a comprovar a l’exigent programació del Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí, que ofereix el "Concierto de Aranjuez" l’11 d’agost al flamant auditori Espai Ter de la localitat. No abunden dintre del repertori clàssic els concerts per a guitarra i orquestra, malgrat els il.lustres precedents de Vivaldi o Boccherini, potser per culpa del prejudici que la guitarra solista manté una insuficient capacitat de projecció sonora al davant d’una orquestra. Per això una altra excel.lent notícia és que l’Orquestra Simfònica de Barcelona i
Nacional de Catalunya (OBC) hagi encarregat al compositor i guitarrista sabadellenc Juan Manuel Cañizares un “Concert per a guitarra i orquestra núm. 2”, que estrenarà ell mateix a la temporada de l’Auditori el novembre vinent.

Com per rematar-ho, el cicle BCN Clàssics també programa el “Concierto de Aranjuez” al Palau de la Música l’abril vinent, amb Cañizares com a solista i la direcció de Gianadrea Noseda al capdavant de l’Orquestra de Cadaqués, la formació simfònica que va acompanyar Paco de Lucía en el seu enregistrament d’aquesta obra. 

Els sis milions de discos venuts arreu del món pel famós adagio del “Concierto de Aranjuez”, convertit el 1968 en l’ensucrat hit mundial “Aranjuez mon amour” pel cantant francès Richard Anthony (amb una lletra sobreposada de Guy Bontempelli) no han d’eclipsar la qualitat de la peça del mestre Rodrigo. Avui es troba reconeguda com la més important d’aquest instrument amb orquestra simfònica, a respectada distància del “Concierto del sur” del mexicà Manuel M. Ponce i del “Concert per a guitarra i orquestra” del brasiler Heitor Villa-lobos.