La novel.la rosa pateix un prejudici condescendent i patriarcal

M'ha sorprès i he fet la foto a la cèntrica llibreria Feltrinelli de Milà: han disposat una prestatgeria específica per a les novel.les roses sense rubor. Aquí ens avergonyim d’aquesta etiqueta classificatòria i no gosem utilitzar-la de manera explícita, per bé que el gènere es cultiva, es premia i es ven a les llibreries a mans plenes. Potser encara patim la síndrome Corín Tellado, quan altres gèneres populars de ficció com la novel.la negra se n’han desempallegat obertament des dels temps d’Agatha Christie. De novel.les roses n’hi ha de bones i de dolentes, com a qualsevol altre gènere. Segurament accentuen la melassa sentimental d’una manera més desacomplexada i previsible, d’un romanticisme fulletonesc, però aquestes
característiques poden ser generalitzables a molts altres gèneres literaris que no arrosseguen cap estigma en la consideració i el prestigi general.

La novel.la rosa ha evolucionat, el romanticisme i les lectores majoritàries també. Allò que no ha evolucionat tant són els sentiments. El decorat i el llenguatge han canviat molt, les situacions habituals de l’entrellat narratiu no tant. 

El problema persistent que impedeix a alguns llocs etiquetar obertament les novel.les roses com a tals és el vell i vivaç prejudici patriarcal contra el sentimentalisme i, també, contra l’èxit comercial de la literatura entre el públic femení. El mateix prejudici ha deixat de regir en altres altres sectors culturals com ara el cinema, on les històries romàntiques dominen sense empatx o, si es vol, amb un empatx perfectament assumit. 

El desprestigi tàcit i condescendent de la novel.la rosa no respon a cap criteri literari, a cap criteri vàlid. A la cadena italiana de llibreries Feltrinelli ja ho han reconegut.