Gràcies als jaciments oberts a la visita pública al Parc de la Draga a Banyoles i a les veïnes Coves de Serinyà, ahir vam fer amb l’arqueòleg Josep M. Fullola una incursió sobre el terreny al Paleolític i el Neolític, dos períodes prehistòrics consecutius separats per tres milions d’anys. Els humans d’avui vivim menys de cent anys i se’ns fa difícil entendre l’autèntica seqüència de la vida i de l’espècie humana en concret. El cosmos, l’univers suma milers de milions d’anys. La formació de la massa condensada del planeta Terra remunta a 4.470 milions d’anys. L’aparició dels primers simis a només 70 milions d’anys, la dels primers homínids a 8 milions d’anys i els primers erectus a 2 milions d’anys. El Paleolític (nom derivat del grec palaios o antic i lithos
o pedra) abraça des de fa 3 milions d’anys fins el 9000 aC aproximadament, l’època més extensa de la història humana. El poblat troglodita de les Coves de Serinyà, que ara es recorre com un parc al llarg de caminals perfectament traçats al bosc, va ser habitat pels neandertals i tot seguit pels Homo sapiens del Paleolític Mitjà fa 200.000 anys, fins a l’Edat dels Metalls fa 3.100 anys.
o pedra) abraça des de fa 3 milions d’anys fins el 9000 aC aproximadament, l’època més extensa de la història humana. El poblat troglodita de les Coves de Serinyà, que ara es recorre com un parc al llarg de caminals perfectament traçats al bosc, va ser habitat pels neandertals i tot seguit pels Homo sapiens del Paleolític Mitjà fa 200.000 anys, fins a l’Edat dels Metalls fa 3.100 anys.
En canvi el reconstruït poblat de la Draga (foto adjunta) se situa de ple en el Neolític, el període de la prehistòria més recent del 7000 al 4000 aC. El nom de Neolític o “Pedra Nova” designa les utilitats innovadores donades pels humans d’aleshores als recursos disponibles. L’espècie va evolucionar molt lentament, fins la mutació decisiva de la Revolució Neolítica. Consistia a domesticar la naturalesa i inventar la producció dels conreus agrícoles i la ramaderia amb noves noves eines i tècniques, abans de l’aparició dels metalls i l’Edat del Ferro al voltant de l’any 1000 aC.
El jaciment neolític lacustre de la Draga, amb cabanes aixecades sobre palafits, va ser descobert el 1990 a la riba de l’estany de Banyoles, excavat i parcialment reconstruït per a la visita pública. Es tracta d’un dels jaciments neolítics més antics d’Europa, habitat fa 7.000 anys. Els vestigis recuperats han permès la simulació didàctica al mateix emplaçament que ocupava.
A les veïnes coves de Serinyà, museïtzades a partir del 1997 amb el mateix esperit, s’hi han trobat les restes humanes més antigues de Catalunya, datades de fa 200.000 anys. La majoria d’objectes originals de tots dos jaciments es contemplen al Museu Arqueològic de Banyoles, igualment renovat a l’edifici medieval de la Pia Almoina, al centre urbà.
La prehistòria i l’arqueologia no són ciències forçosament fosques. Tot depèn de com s’exposen i com s’expliquen, per exemple durant una bona sobretaula al restaurant de carretera Les Coves, a Serinyà, com vam fer ahir després de recórrer els jaciments habilitats per a la visita de tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada