Ahir vam anar amb Quim Curbet a esmorzar arran de mar a l’Escala i a visitar l’arxivera municipal Lurdes Boix, suposant que el càrrec pugui resumir el ventall d’activitats que aquesta escalenca desplega. L’any 1988 s’havia llicenciat en Història de l’Art i dos anys més tard va rebre l’encàrrec de posar una mica d’ordre als papers de l’Arxiu Municipal que es trobaven per terra a les golfes de l’Ajuntament vell. El 1992 ja era la directora del flamant Arxiu Municipal estrenat al tercer pis de l’Ajuntament nou. Podia semblar la coronació d’una carrera professional, però no va ser així. El 2005 va instituir la Ruta Víctor Català i el 2006 es va treure de la
màniga el dinàmic Museu de l’Anxova i de la Sal al recinte de l’antic escorxador, que continua dirigint igual que l’Arxiu Municipal.
màniga el dinàmic Museu de l’Anxova i de la Sal al recinte de l’antic escorxador, que continua dirigint igual que l’Arxiu Municipal.
Ara afegeix a les seves responsabilitats el nou Espai Cultural de l’Alfolí de la Sal, l’edifici històric que de joveneta havia començat a reivindicar com a equipament públic arran de la primera campanya de recollida de signatures perquè no l’enderroquessin i el convertissin en un altre bloc d’apartaments. El resultat es va fer esperar, però l’Ajuntament escalenc va comprar l’Alfolí i l’ha convertit en espai cultural.
De moment la planta baixa acull exposicions temporals. L’any vinent el primer pis presentarà una panoràmica de l’evolució del paisatge escalenc (en col.laboració amb el Museu d’Empúries) i el segon pis l’Espai Víctor Català i el nou trasllat de l’Arxiu Municipal.
A Lurdes Boix encara li queden alguns anys abans de jubilar-se i alguns projectes més al sarró. A determinades localitats l’arxiu i les arxiveres municipals de les últimes dècades han estat un factor impagable de dinamització dels equipaments públics i de la vida local en conjunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada