L’Ajuntament de Palafrugell acaba d’adjudicar per 168.000 € la restauració del revestiment metàl.lic de la torre de l’Amstrong, tancada des del setembre pel deteriorament sofert. El dipòsit d’aigua de l’antiga fàbrica surera, construït en l’estil d’Eiffel el 1905, és l’emblema de la vila. Es troba a pocs metres del campanar inacabat de l’església i competeixen visiblement en allò que els cursis anomenen l’sky line, la silueta aèria del municipi, com un reflex històric del laicisme propi del republicanisme federal imperant a les viles sureres. El meu primer domicili palafrugellenc es trobava a l’ombra d’aquesta torre metàl.lica i no en vaig
sortir indemne. Després de l’edat d’or dels tallers manuals de tapers i de la primera gran empresa surera Barris, l’impulsor de la industrialització del suro va ser Joan Miquel Avellí, l’hereu de Màrio Miquel i per això anomenat Joanet de Can Màrio o també “el cacic Joanet Màrio”. S’havia associat des del 1901 amb dos empresaris alemanys per fundar l’empresa batejada Miquel, Vincke & Meyer, comprada el 1930 per la nord-americana Amstrong Cork Industries.
sortir indemne. Després de l’edat d’or dels tallers manuals de tapers i de la primera gran empresa surera Barris, l’impulsor de la industrialització del suro va ser Joan Miquel Avellí, l’hereu de Màrio Miquel i per això anomenat Joanet de Can Màrio o també “el cacic Joanet Màrio”. S’havia associat des del 1901 amb dos empresaris alemanys per fundar l’empresa batejada Miquel, Vincke & Meyer, comprada el 1930 per la nord-americana Amstrong Cork Industries.
La gran torre metàl.lica, situada al pati central de la fàbrica, era un dipòsit de 56.000 litres d’aigua. Responia a la necessitat de pressió en el procés de fabricació, quan encara no hi havia aigua corrent i el subministrament procedia de pous privats o públics. Projectada per l’arquitecte barceloní General Guitart Lostaló, la construcció va ser confiada a l’empresa també barcelonina Torres Herrería y Construcciones SA, de l’arquitecte Joan Torres Guardiola, especialitzada en grans estructures de ferro.
L’edat d’or del suro duraria fins la crisi d’exportacions causada per la Primera Guerra Mundial del 1914-18. Altres industrials catalans, sobretot del tèxtil, es van enriquir fabulosament durant el conflicte gràcies a les exportacions facilitades pel col.lapse bèl.lic dels competidors europeus.
Els del suro, en canvi, van conèixer la situació contrària. L’elaboració de xampany havia quedat aturada. A l’Empordà va significar el tancament de moltes fàbriques i tallers, reduccions de jornades laborals i multiplicació d’aturats forçosos en condicions de subsistència precàries.
El solar de l’antiga fàbrica té avui usos molt diferents, però la torre de l’Amstrong --que els vells encara anomenem can Màrio-- continua sent el símbol de Palafrugell. Ara serà restaurada de nou. Al seu costat, coronar el campanar inacabat ni es planteja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada