Ja podem posar la paraula “cul” en un títol, ho fa La Vanguardia

Un titular a quatre columnes del diari La Vanguardia proclamava ahir: “Els humans tenen un cul gran i bonic dissenyat per... córrer”. Es tractava d’una ressenya del llibre acabat de publicar pel redactor científic del diari, Josep Corbella, titulat La meravellosa història del teu cos. Les funcions musculars dels glutis ja eren ben conegudes, la notícia es troba més aviat en l’ús per escrit de la paraula “cul” al titular d’un diari benpensant i la reivindicació de la seva bellesa. Puc certificar que fa poc temps això encara es descartava. Quan l’any 2000 vaig publicar el meu llibre El cul de Napoleó o la revelació de Milà (Edicions 62), alguns van criticar l’ús explícit d'aquesta paraula en un títol literari i també, de passada, la reivindicació que feia d’aquesta regió anatòmica. Ho van considerar d’un gust discutible. Al llarg del llibre exposava la fascinació exercida per la capital de la Llombardia a partir del detonant narratiu del cul del monumental nu al.legòric en bronze de Napoleó, una
obra de l’escultor Antonio Canova que s’alça al centre del pati del palau milanès de Brera.

L'estàtua és la demostració més reeixida de la bellesa d’aquesta zona corporal, la prova del seu protagonisme en les nostres vides sentimentals, els nostres impulsos estètics i alguns altres. Entre aquests altres també hi explicava els musculars, tal com relata igualment Corbella al nou llibre. 

Encertar la representació de les línies rectes constitueix tot sovint una qüestió de domini de la tècnica, una habilitat de tiralínies. En canvi les millors representacions de la corba només es troben a l'abast de la geografia d'algunes badies, de la simplicitat del contorn d'una ametlla o bé d'alguns culs tornejats per la insolència de la naturalesa o modelats en bronze per algun artista en estat de gràcia.

Encara vaig tornar fa pocs dies al pati milanès de Brera. M’hi vaig retratar de nou en admiració, recalcat a la columna de l’entrada.