Les grans llibreries de torn, els diumenges al centre de Milà

Diumenge vaig comprovar que el centre de Milà manté a ple funcionament, en un curt radi de 50 metres de distància, tres llibreries de gran superfície obertes els set dies de la setmana. Sota les arcades de la plaça del Duomo, el megastore Mondadori de cinc pisos, obert el 2007, amb 100.000 llibres en venda, bar, premsa discos, papereria, petita electrònica. A la veïna galeria comercial Vittorio Emanuele II, la llibreria Feltrinelli va ampliar-se el 2015 amb l’espai de l’antiga botiga de discos Ricordi. A la mateixa galeria, la vella llibreria Rizzoli va ser reformada el 2014 per convertir-se en una de les més boniques del món, dos anys abans que l’empresa editorial fos absorbida per la Mondadori de l’inevitable Silvio Berlusconi. Es tracta de tres llibreries
basilicals, catedralícies, reflex de la potent indústria editorial italiana i dels índex de lectura del país. Ofereixen un servei pràctic i abundant, inclosos els dies festius. Un cop reconegut tot això, a mi aquestes llibreries de gran superfície m’atabalen, em saturen amb rapidesa.

No deixo de visitar-les, de peregrinar-hi amb devoció, però em dedico a buscar els racons menys massius de cadascuna, els petits cops amagats que també contenen. El megastore Mondadori el recorro amb el mateix embadaliment expeditiu que aplicaria a un gratacels de Nova York i aviat el dono per vist. 

A la Rizzoli hi passejo com a un parc, en homenatge al “bel disegno italiano”. La meva preferida sempre ha estat la Feltrinelli, una feblesa particular alimentada abans per inclinació ideològica i ara simplement sentimental. L’empresa editorial Feltrinelli regenta al llarg d’Itàlia una cadena de 120 llibreries que porten el seu nom. S’ha permès absorbir l’editorial barcelonina Anagrama i una part accionarial de la cadena barcelonina de llibreries la Central. 

La meva Feltrinelli preferida no és aquesta del centre de Milà. És la de Pisa, per un motiu especialíssim. L’any 1975 va ser la primera que va obrir de la cadena. El seu pati interior es troba presidit per una glicina centenària, d’una dimensió arbòria que la tinta fresca dels llibres sembla alimentar. L’empresa li ha muntat una pèrgola fixa i ha col.locat bancs a sota, on els clients poden seure a fullejar o llegir llibres i revistes. És un dels racons més afortunats i inoblidables d'un país tan pròdig en bellesa --i en llibreries.