La carxofa a ple rendiment del Llobregat, un jardí monumental

Ahir va deixar de fer el fred impertinent dels últims dies i es va imposar un càlid sol hivernal, de manera que vaig agafar el metro per anar a passejar a un dels millors jardins de la Barcelona metropolitana: els camps de carxofes estesos fins l’horitzó al delta del Llobregat. La parada “Cèntric” de la nova Línia 9 deixa a quatre passes del prodigi. Els camins de senderisme habilitats al Parc Agrari del Baix Llobregat faciliten una sensació d’allunyament al costat mateix de l’estació de metro. Permeten sortir dels escenaris fets a màquina i entrar a les clorofíl.liques terres baixes pageses, on l’aire lleuger, tònic i tibant de l’espai natural contrasta amb les pretensions desorbitades de la urbs. Caminar per aquest delta hortícola exulta el benestar actiu, estimula la gana, dilueix la migranya, higienitza l’esperit i tempera els neguits. La carxofa és una flor, la millor flor de l’hivern. Més exactament una poncella que encara no ha obert els pètals. Si els obrís contemplaríem una flor
d’esclatant color blau violaci, però hi perdríem el nucli comestible. La part que en mengem és el cor tendre d’una flor carnosa.
Les carxofes són altament digestives, diürètiques, probiòtiques, energètiques, depuratives, riques en fibra i alguns diuen que afrodisíaques. Alhora, jo les trobo enormement belles quan multipliquen les mates de color verd blavís fins l’horitzó. 

Les 3.348 hectàrees del Parc Agrari del Baix Llobregat susciten l’enveja de moltes grans ciutats que desitjarien tenir el rebost productiu al “km 0” de la immediata perifèria, com té Barcelona. Una carxofa criada aquí triga menys de 12 hores de la branca fins al plat. Les muntanyes litorals i la marinada protegeixen la fecunda terra deltaica dels canvis abruptes de temperatura i de les temudes gelades. 

No sé si m’arrossega més a aquesta passejada l’admiració de la carxofa que la planta de la carxofera, orgullosament erecta als horts de l’hivern, amb les llargues fulles tan similars a l’acant dels capitells corintis, irisades d’un to gris episcopal que llampegueja a la mercè de la brisa i de la llum del dia. 

La carxofa és un card passat per l’art gòtic, una hortalissa cisellada com una ogiva. Contemplar un hort de carxofes eufòriques, en estat de rendiment, un migdia assolellat d’hivern, és visitar un autèntic monument que comunica el gust de la vida. 

Els restaurants de la zona abunden i destaquen. Al llindar mateix dels camps de carxofes, demano taula a l’eixida del restaurant Pati Blau (carrer Esplugues de Llobregat núm. 49, al Prat de Llobregat). Als migdies assolellats, no cal ni engegar les estufes d’aquest petit espai obert a les vores del jardí agrari.