A les grans finques de la Costa Brava les diminutes construccions annexes dels embarcadors a flor d’aigua, inspirades en les antigues barraques per guardar els atuells de pesca, han assolit de vegades la gràcia natural, la modèstia orgullosa, l’elegància instintiva, la fortuna de l’emplaçament que els luxosos xalets de la casa mare no han sabut modelar. Dintre del fiord de la cala d’en Massoni, a la paret rocosa de llevant oposada a l’embarcador, hi subsisteix el prodigi natural de la Banyera de la Russa, un curt túnel del rocam que
condueix tot nedant (les embarcacions no hi caben) al reclau voltat d'espadats on m’agradava tant capbussar-me en solitari per balandrejar com un suro dins d’aquella placenta maternal i establir un silenciós diàleg entre la majestat de l’indret i el xipolleig de les meves il.lusions, entre les quals potser ja hi figurava la de publicar un parell de llibres sobre la russa que, segons deien, s'hi banyava nua.
condueix tot nedant (les embarcacions no hi caben) al reclau voltat d'espadats on m’agradava tant capbussar-me en solitari per balandrejar com un suro dins d’aquella placenta maternal i establir un silenciós diàleg entre la majestat de l’indret i el xipolleig de les meves il.lusions, entre les quals potser ja hi figurava la de publicar un parell de llibres sobre la russa que, segons deien, s'hi banyava nua.
Quan l’avi Mèlio Vicens m’hi portava a bord de la seva barqueta, jo ho ignorava quasi tot d’aquella història, excepte el ressò llegendari que esperonava la meva curiositat. Li demanava que ens hi aturéssim per nedar fins a l'interior de la Banyera de la Russa. A ell el meu interès li semblava estrafolari, per no dir completament barceloní. Els natius no s'havien banyat al mar mai de la vida. Ho consideraven un costum incomprensible, turístic, anti-natural i perillós.
Segurament per això en Mèlio prenia paciència durant poca estona, amb el motoret de la barca aturat davant la Banyera de la Russa, mentre jo em capbussava feliç i intrigat. De seguida em reclamava a bord per tornar a enfilar cap a la platja calellenca d'en Calau. Volia desembarcar abans que no l’ocupessin del tot ses noses, els banyistes.
Encara avui les petites embarcacions que costegen el litoral rocós de Calella de Palafrugell i passen la mola feréstega del Cap Roig, entren de cop al plàcid redós de la cala d’en Massoni, més coneguda amb el nom de Banyera de la Russa. Des del 1927 era la l’embarcador i platgeta particular del matrimoni rus del castell de Cap Roig, Nicolau Voevodski i Dorothy Webster.
Sempre hi ha hagut a la Costa Brava propietaris russos de caràcter reservat. Si el matrimoni era format per un rus i una anglesa, l’excentricitat potencial es duplicava.
Van construir el castell al final de la seva vida i no el van habitar mai, en canvi el jardí botànic creat a la finca van obrir-lo a la visita pública des del començament. Tot plegat seria heretat per CaixaBank, actual propietari i responsable del festival musical d’estiu que s’hi organitza.
Les dependències internes del castell s’han revelat inservibles. Ara volen ampliar-les amb un auditori soterrat per a 200 persones i un espai mediambiental a l’actual pedrera destinat a afavorir les activitats de tot l‘any. El pla especial urbanístic aprovat pels ajuntaments de Palafrugell i de Mont-ras inclou la restauració del privilegiat embarcador a la cala d’en Massoni o Banyera de la Russa.
El punt clau de les obres de reforma, el més bell i més vulnerable, és aquest embarcador, l’autèntic melic de l’ampul.losa finca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada