De vegades agafo el tren i baixo a l’estació de Colera, entre Llançà i Portbou, per anar a seure una estona a la filera d’humils bancs que s'entreveuen a escala diminuta a la part inferior de la foto. Són el mirador de l’obra d’enginyeria del viaducte del tren de França. Els bancs han estat col.locats pels serveis municipals sota mateix del ventre sonor del pont, sotmesos a la seva força de gravetat i al retruny del pas dels combois. El problema és que el trens que hi passen són cada dia més escassos. El servei ferroviari entre els petits municipis es troba miserablement condemnat a l’abandó. La manca progressiva de connexions horàries entre
Portbou i Cervera de la Marenda constitueix una vergonya en augment. Dels quinze trens que arriben cada dia a Portbou, només la meitat van fins l'estació veïna de Cervera i només quatre enllacen amb els horaris francesos.
Portbou i Cervera de la Marenda constitueix una vergonya en augment. Dels quinze trens que arriben cada dia a Portbou, només la meitat van fins l'estació veïna de Cervera i només quatre enllacen amb els horaris francesos.
La part superior en ferro d'aquest viaducte de 187 metres de llarg, que vola vint metres per damunt de la riera i el nucli urbà de Colera, va ser retorçada i llançada daltabaix per la tramuntana la nit del 5 de desembre del 1877, durant la seva construcció i abans de ser fixada completament als quatre pilars d’obra, tal com consta a una truculenta fotografia antiga.
El viaducte original, construït a França pels tallers de Gustave Eiffel, pesava 248.836 quilos. La mateixa companyia va subministrar altres ponts com el de Flaçà, el de la Valleta (Llançà) i el de les Peixateries Velles a Girona.
El viaducte ferroviari d’Eiffel a Colera es va mantenir en servei fins el 1916. L’ampliació a doble via va exigir la construcció d’un de nou més adaptat, encarregat a La Maquinista Marítima i Terrestre barcelonina. És el que es contempla actualment des dels bancs de seure instal.lats a la seva panxa i el que es troba inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Durant la Guerra Civil el vaixell Canarias i l’aviació legionària italiana van bombardejar-lo repetidament, sense aconseguir tallar la circulació ferroviària amb França. Al moment de la retirada, les tropes republicanes el van inutilitzar parcialment el gener del 1939, però pocs mesos més tard ja reprenia el servei.
Ara el servei fa figa, a diferència de l'orgullós viaducte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada