Tenen dret a lluir silueta les concertistes de música clàssica?

Ahir vaig anar a escoltar a l’Auditori barceloní el concert per a piano núm. 1 de Beethoven i la Grande Polonaise Brillante de Chopin interpretats per la jove i cotitzada pianista xinesa Yuja Wang, coneguda pel seu talent i també per la desimboltura vestimentària en escena. Una respectable proporció de persones que s’ho poden permetre utilitzen els seus encants per atraure. Fins aquí res que no sabéssim. Quan això s’aplica a intèrprets femenines de música clàssica, el puritanisme residual i refilat arrufa el nas. A la seva recent interpretació del concert per a piano núm. 3 de
Rakhmàninov a l’auditori de Los Angeles, Yuja Wang va aparèixer amb sabates de taló d’agulla i un vestit de tall lateral que en alguns moments deixava veure les cuixes més del que el públic melòman habitual està acostumat. L’endemà el crític del diari Los Angeles Times escrivia: “Si el vestit hagués estat només un centímetre més curt, les autoritats haurien d’haver prohibit l’entrada als menors de 18 anys”.

La pianista encara n’hi va afegir –més ben dit, n’hi va restar—al següent concert al Carnegie Hall. El cronista del la revista cultural novaiorquesa The New Criterion va assenyalar amb exageració que el vestit “amb prou feines li cobria el cul”. 

Per fortuna, ningú no discuteix que toca bé. A Barcelona ho sabem des del seu primer concert de l’any 2012 al Palau, quan amb 24 anyets es va lluir amb les “Set fantasies” de Brahms, el 2013 a l’Auditori amb les sonates de Scriabin, el 2015 de nou a l’Auditori amb el concert núm. 1 per a piano, trompeta i orquestra de Xostakóvitx al costat de la jove trompetista titular de l’OBC, Mireia Farrés, que no es queda curta en atractiu, tot i que anava més tapadeta i menys cenyida (foto adjunta). 

Ahir Yuja Wang també va sortir a escena amb el corresponent vestit curtíssim i un escot dorsal que arribava clarament a renal. Però el que va voler mostrar sobretot al públic és que pot patronejar tant els abruptes canvis harmònics del jove Beethoven quan començava a abandonar la influència de Mozart i Haydn com els contrastos de la Grande Polonaise Brillante, que arrenca amb l’intimista i solemne Andante spianato per desembocar en la pompa que li dóna nom. Fora de programa, va concedir fins a sis bisos. 

Alguns opinaran que la lírica del fraseig rítmic de Yuja Wang és més lleugera que no densa i aprofundida en els matisos, però l’efectisme de la prodigiosa rapidesa de digitació en alguns temes no ha d’eclipsar la subtilesa enlluernadora, tàctil, lúcida i vital d’aquesta pianista en altres moviments lents, quan es revela capaç com ahir de col.locar cada nota en la seva pròpia suspensió aèria. 

Yuja Wang és una jove virtuosa i li agrada lluir al piano l’encant de la seva joventut. Jo no li retrauria. L’aplaudiria, talment com vaig fer ahir.