Josep Pla creia citar textualment Montaigne quan repetia, amb freqüència i de memòria, aquella sentència que l’enlluernava: “La vie est ondoyante” (ondulant). Ho feia, per exemple, a la pàgina 282 de del seu dietari de vellesa Notes del capvesprol: “Algun cop recordo que monsieur de Montaigne, que no visqué pas a gaires quilòmetres d’on jo visc [de Palafrugell a Bordeus hi ha 500 km], escriví: La vie est ondoyante. És una frase escrita el segle XVII [en realitat el segle XVI, Montaigne va viure del 1533 al 1592]: mai ningú no havia escrit una cosa semblant. És l’observació més acurada que s’ha
escrit contra el fanatisme, la incomprensió, el dogmatisme cada vegada més dominant”.
escrit contra el fanatisme, la incomprensió, el dogmatisme cada vegada més dominant”.
En realitat Pla va citar malament tota la vida la seva sentència predilecta de Montaigne. L’autor francès no al.ludia a la vida. Es referia a l’home, i deia concretament: “Certes, c’est un sujet merveilleusement vain, divers et ondoyant que l’homme. Il est malaisé d’y fonder jugement constant et uniforme”.
És a dir: “L’home és sens dubte un tema meravellosament inútil, divers i ondulant. Resulta complicat fonamentar-hi judici constant i uniforme”.
L’error persistent de Pla en la cita de Montaigne pot considerar-se venial, de matís. Tot i així el famós qualificatiu ondulant no és el mateix aplicat a la vida o bé a l’home.
L’àmplia lectura i l’agudesa perceptiva de l’homenot es rescabalaven amb facilitat quan, a un altra pàgina del mateix llibre, reconeixia: “Generalitzar és molt difícil i delicat, fins i tot en aquells països en què la gent es donada fins a la més lleugera i escandalosa frivolitat. Montaigne, certament, generalitza, però ho fa fins allà on li permet la seva correcció –on pot arribar. És un observador ondulant, com és la realitat i la vida”.
Acabem de veure que no. Allò ondulant segons Montaigne no és la realitat ni la vida, sinó l’home. Tots dos generalitzaven fins allà on els permetia la seva correcció, a 500 km i quatre segles de distància, units per un neguit expressiu similar, a raig fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada