La posteritat, la subtilesa i l’equilibri al Motel Empordà de Figueres

Salvador Dalí repetia amb tota la raó del món: “La posteritat és que, després de mort, encara es parli de mi al bar del Casino Sport de Figueres”. Una altra forma de glòria a la qual es pot humanament aspirar des de Figueres, inclús abans de morir, és que el restaurant Motel Empordà posi el teu nom a un dels seus deliciosos plats. Em va alegrar comprovar ahir que ho ha aconseguit l’editor i escriptor Carles-Jordi Guardiola. Ha donat nom a una variant de les romanes “Carciofi alla giudia” (a la jueva) que Jaume Subirós ha posat a la carta aquest hivern amb el toc de talent i finezza habitual. Malgrat la beneïda pluja i el bufarut de tramuntana, ahir ens vam citar els col.legues Ramon Iglesias, Rafa Nadal i jo mateix a la taula parada del
Motel, amb alguna baixa inevitable d’última hora.

D’entrada Jaume Subirós em va comentar que estava llegint les memòries Una certa distància, acabades de publicar per Josep M. Bricall. Em va semblar que començàvem bé. Tot seguit, sense necessitat de demanar-ho, ens va servir d’aperitiu el Suze Spritz de la seva invenció i les luxoses raspes de sardina o d’anxova arrebossades, invenció del fundador Josep Mercader. 

Secundat ahir pel fill Albert Subirós, el maître Rafael Montoro i el cambrer Jordi Ros (la veterania del personal del Motel és un factor de la seva excel.lència), Jaume Subirós ens va oferir les “Carxofes Carles-Jordi Guardiola”, uns pèsols del moment amb un pensament eteri de botifarra negra, cansalada i menta; un peix gall de Sant Pere al forn que el dia anterior cuejava pletòric a la badia de Roses, un ànec a la cassola tendre com una carícia i l’acreditada pastisseria de la casa, tot plegat amb l’admirable, delicat i destre punt d’equilibri de sabors que caracteritza l’establiment. El vi era un Graves bordelès.

A la taula del costat vam tenir el plaer de saludar l’amic fotògraf Eduard Omedes i el seu germà Loris. A l’extrem completament oposat de la sala dinava el magnat de l'audiovisual Jaume Roures. 

No sé si ahir vam arreglar el món del tot, però vam comprovar un cop més que només hi ha una cosa millor que la taula del Motel: la seva sobretaula. La posteritat no és més que això, que vagi caient la tarda i se’t faci fosc tot xerrant amb els amics i una copeta als dits. 

Tampoc no sé si les “Carxofes Carles-Jordi Guardiola” duraran tant temps a la carta del Motel com les dècades inamovibles de l’amanida de favetes i menta ideada per Josep Mercader, però això tant se val. La posteritat sempre han estat quatre dies.