Ha sortit el meu nou llibre “Breu historia de França”

Acaba d’arribar a les llibreries el meu nou llibre Breu història de França explicada als catalans. Influències, friccions i garrotades del veí de dalt, publicat per Arpa Editorial. No vol ser un pamflet, sinó un intent de conèixer el veí i el nostre propi afrancesament intermitent, amb els seus aspectes envejables, contradictoris o ridículs. L’afrancesament no és només una qüestió subjectiva. El fil de la història, els encavallaments de la història de França amb la nostra, dibuixa un retrat molt més eloqüent que no el vaivé de les modes. L’afrancesament s’alimenta o es desnodreix amb les condicions de cada època. Tot sovint deixa un pòsit, ja sigui de llegenda o de fets viscuts. Als catalans la geografia i la història ens han fet hispànics i, alhora, veïns de replà dels francesos en un joc de contrastos. Ara que una proporció de catalans gira l’esquena a Espanya, s’adona que el nostre únic veí a escala internacional és França, la il.lusió o la desil.lusió de França. Amb un pròleg escrit per Josep M. Bricall, el llibre està estructurat en cinc capítols: "Si el timbaler del Bruc s’hagués tocat una altra cosa", "Napoleó encara es pren per Napoleó", "La neurona bloquejada del centralisme", "La dèria de les fronteres naturals" i, finalment, "La Catalunya francesa i l’afrancesada". A casa meva, de petit, sentia dir als meus pares: “Si el timbaler del Bruc s’hagués tocat
una altra cosa en comptes del timbal, ara seríem francesos”. La intenció de les seves paraules no deixava dubte, ho deien en un clar sentit d’oportunitat malaguanyada.

No eren afrancesats per cap mena de destil.lació ideològica, sinó per simple inclinació natural. La dictadura franquista posava de relleu que França era un país més avançat, de manera que l’afrancesament sentimental representava una reacció espontània. 

França és el veí immediat de Catalunya i el seu primer mercat exterior. Una part del territori català es troba a França des del Tractat dels Pirineus del 1659. No sempre és fàcil arribar a un acord amb el veí, encara menys a una entesa. Tot sovint es guarden les formes d’urbanitat, de la indiferència o del desconeixement mutu a desgrat de la proximitat. Els prejudicis, igual com l’energia, no es creen ni es destrueixen, només es transformen.