Les monges eremites de l’Albera ja no poden criar més mastins

El vessant nord del Pirineu acostuma a ser un gran desconegut per als catalans d’aquest cantó de la frontera implantada el 1659. La ignorància s’aplica fins i tot el segment més accessible de la serra de l’Albera, entre Portbou i el Pertús. La frontera terrestre més transitada d’Europa amaga en un curt radi de 5 o 6 quilòmetres endins secrets que només ho són per manca d’interès d’apartar-se una mica de la ruta principal. El meu llibre del 1984 El Pirineu, frontera i porta de Catalunya revelava algunes d’aquestes sorpreses, acompanyat per les fotografies de Jordi Gumí. Per exemple, la pròspera cria de gossos mastins
del Pirineu per part de la petita comunitat de monges eremites de Maria al municipi de Sant Joan de l’Albera, molt a prop del transitat Pertús. És un convent original, instal.lat el 1943 en un conjunt de petites masies, no en cap edifici històric.

El fet de ser eremites i de viure en règim de semi-clausura no les impedeix d’acollir amablement els visitants, sobretot quan hi afluïen per la compra dels cadells de mastí. Al moment de visitar-les per al meu llibre, encara eren 9 monges i convivien amb una mitjana de 8 mastins mascles de reproducció. 

Els clients s’estiraven dels dits els cadells de la cotitzada raça. Les monges es dedicaven a la cria des del 1965, però la van abandonar el 2015 perquè s’han fet grans i la demanda d’una raça de les dimensions del mastí ha baixat. Ara es limiten a confitures, espelmes, puntes de coixí, bossetes d’espígol i altres artesanies de petit format. 

La creu metàl.lica de l’entrada del recinte monàstic crida l’atenció i provoca desconcert, per la sensació d’haver-la vist abans en algun altre lloc que concorda poc amb aquest. En efecte, es tracta de la creu original del cim del Canigó. Va ser instal.lada al pic sense autorització oficial el 1943, durant l’ocupació alemanya de la Segona Guerra Mundial, al costat de la taula d’orientació de l’Institut Geogràfic Nacional de França. 

Els empleats d’aquest organisme la van retirar el 1960. L’any següent va tornar a ser col.locada amb el mateix disseny i dimensions encara més grans. Pel cim del Canigó hi transiten cada any unes 25.000 persones que es fan la foto al peu de la creu metàl.lica, habitualment empolainada per tota mena de banderes i gallardets. 

La primera creu metàl.lica que va cofar el cim del Canigó del 1943 al 1960 es troba ara a l’entrada del convent de les monges eremites de Maria a Sant Joan de l’Albera. Només és un poble amagat perquè a la majoria de transeünts del Pertús no se’ls acut desviar-se. Fan malament, s’ho perden.

Post-scriptum. Arran d'aquest article em comunica Carles Sarrat, bon coneixedor d'aquella comarca, que ara només queden quatre monges, una de les qual és (sud)catalana. El monestir s'està integrant en la congregació d'un altre orde, les Sors de Betlem. S'hi instal.laran 5 o 6 monges més.