La lluna d’ahir, la lluna de cada mesada, la lluna

Aquesta nit ha estat lluna plena, pleniluni rodó, amb el qualificatiu augmentatiu de superlluna, l’única de l’any 2017. Algunes vegades sembla més grossa i lluent, degut a que la seva òrbita el.líptica es troba al perigeu o punt més pròxim a la Terra. La diferència pot ser més o menys apreciable, qualsevol lluna plena mensual és capaç de convertir-se en superlluna en funció de múltiples circumstàncies: la visibilitat, el punt d’observació o el grau d’interès personal que hi aboca cadascú aquella nit. No és ben bé una il.lusió òptica, però s’hi acosta. L’atractiu es troba precisament en la
il.lusió. A mi contemplar el cel les nits de pleniluni em desperta la vella la temptació d’intentar entendre la naturalesa i ordenar la nit...

Al llarg de milers d'anys la posició dels estels titil.lants va marcar els punts de referència dels homes i les seves prediccions. La regularitat d’aquella presència dels astres a les cel.lísties esbandides els servia per mesurar el temps, per saber en quin moment ens trobem del cicle perpetu. El costum de mirar el cel per entendre alguna cosa de la Terra ha servit sempre per interrogar-se i somniar. 

Confesso haver dedicat algunes nits a meravellar-me davant del fulgor lunar projectat sobre el mirall arrissat del mar. Les nits de lluna encara em desperten aquell punt d'il.lusió. Les contemplo com qui escruta un prodigi incert, voluble, poc puntual a les cites, però d'una inconstància digna de crèdit. La lluna té nits de glòria i també nits anònimes, d'una indiferència quasi científica. 

El punt d’observació de la lluna plena és important. Segurament cadascú té les seves pròpies predileccions: la finestra de casa, el front marítim, el turó veí, un oasi del desert.... Durant molts anys vaig creure que el clar de lluna a la platja empordanesa de Tamariu era com enlloc més del planeta. Encara penso que no anava desencaminat del tot. 

Al llibre del 1933 Se querían, el poeta i premi Nobel de Literatura castellà Vicente Alexandre té uns versos que diuen:
Se querían como la luna lúcida,
como ese mar redondo que se aplica a ese rostro…