La guerra dels arrossars de Pals i Torroella arriba a la gran pantalla

Dissabte vaig fer prop de Pals aquesta foto dels arrossars, amb el massís del Montgrí com a teló de fons. El mateix dia es presentava al cinema Montgrí de Torroella el documental de Jordi Bellapart “La guerra de l‘arròs”. Encara no l’he pogut veure, però evoca un episodi determinant de la història moderna de la comarca, una topada antifeudal i modernitzadora d’abans del turisme. El financer barceloní Robert Robert i Surís, ennoblit amb el títol de marqués de Robert i president de la Cambra de Comerç de Barcelona, va protagonitzar a les seves possessions de Torroella de Montgrí –-com també a Barcelona i a Madrid-- una resistència ferotge contra el canvi d’estructures agràries que significava la reintroducció del cultiu de l’arròs a

les maresmes de la desembocadura del Ter, situades als municipis de Pals i Torroella de Montgrí. Era una iniciativa de lluita contra la insalubritat i la pobresa endèmica per part de les noves classes socials que començaven a disposar dels excedents econòmics necessaris per plantar cara al vell domini de la propietat de la terra.

La gosadia l’encapçalava de manera gairebé freudiana Pere Coll Rigau, fill dels masovers d’una de les finques del marquès, un cop retornat de Cuba amb els beneficis de diversos negocis industrials. Era una lluita inèdita del fill enriquit del serf contra l’amo. 

Va començar a comprar el 1894 a petits propietaris algunes terres del domini del marquès per reimplantar-hi el conreu de l’arròs, en contra de la postura immobilista defensada per l’influent latifundista. D’acord amb els representants locals dels partits dinàstics reaccionaris --el Partit Conservador i la Unió Monàrquica Nacional--, el marquès va moure totes les seves influències per impedir el canvi. 

Pere Coll Rigau va obtenir l’aprovació de la reimplantació de l’arròs a aquella zona l’any 1900 per Reial Ordre. El marqués de Robert aconseguia revocar-la també per Reial Ordre el 1907 com a recompensa del govern central “per mantenir el districte de Torroella incommoviblement addicte a la política del partit conservador de Maura, sobretot als moments, immediatament anteriors, del plebiscit de Solidaritat”, escriu Josep Pla a Homenots. Segona sèrie. 

L’escriptor era fill del primer president de la Comunitat de Regants de la Sèquia del Molí de Pals, Antoni Pla Vilar, tècnic agrimensor d’estudis i d’ofici. A El quadern gris, Pla anota: “El meu pare era un home que hauria volgut que la política impulsés els homes, que posés en marxa les fonts de riquesa --sobretot la riquesa agrícola-- i acabés amb l’abandó, la ignorància, la petitesa i el contrapès de deixadesa de la vida […] Un simple caprici del marquès de Robert, recolzat pels seus ignorants i energumènics amics de Torroella de Montgrí, fou suficient per a haver d’entaular una lluita idiota, incomprensible i inútil que convertí una iniciativa excel.lent, positivament favorable als interessos generals, en un desastre complet”. 

El ”desastre complet” es refereix als diners que hi va perdre el pare, no al triomf final dels partidaris de la renovació. L’arròs encara s’hi cultiva.