Ahir al matí passejava sense rumb pels carrers del petit poble de traçat medieval de Palau-sator, d’un centenar d’habitants i quatre restaurants destinats a la populosa clientela de visitants. El municipi engloba tres altres diminutes joies del “quadrat d’or” de l’Empordanet: Fontclara, Sant Feliu de Boada i Sant Julià de Boada. Em vaig embadalir un cop més davant la font-abeurador plantada al mig de la plaça de Palau-sator, d’una forma constructiva a la qual ningú no ha donat explicació. A l’altura del carrer Fontanella em va semblar que d’una casa en sortia el so allunyat però nítid d’una guitarra sola. Polsava el Preludi de la Suite núm. 1 per a cello de Johann Sebastian Bach amb una convicció que no era la d’un simple exercici d’assaig. Ho feia amb una
afinació i una articulació de les notes dignes d’un mestre. Vaig parar l’orella.
afinació i una articulació de les notes dignes d’un mestre. Vaig parar l’orella.
La sofisticada artesania de Bach sonava entre les pedres velles de Palau-sator com al millor auditori del món, amb el mèrit afegit de l’espontaneïtat i la sorpresa. Interpretat amb ànima, Bach sona bé a tot arreu, però a mi em va emocionar a Palau-sator més que enlloc.
No hi ha res més misteriós que una melodia, la successió de notes musicals que formen una expressió humana de rara bellesa. Una harmonia encara es pot analitzar, una melodia no. Bach va compondré per a llaüt, que no deixa de ser l’antecessor de la guitarra. Moltes de les seves obres instrumentals s’han vist adaptades per a guitarra i se’n troben infinitat de gravacions.
És el compositor que arriba al grau màxim de l’aventura humana per expressar la bellesa, l’emoció, el goig, el dolor. Per això escoltar-lo representa un dels grans plaers, encara més si es produeix per sorpresa als carrers medievals de Palau-sator a mans d’un mestre invisible.
Fa pocs dies el guitarrista i compositor barceloní Toti Soler, que viu a Palau-sator, manifestava en una entrevista: “Johann Sebastian Bach és el músic més gran de la història d’Occident. Jo segueixo tocant la seva música, és més, estic gravant poc a poc amb la idea de fer un disc. Des que vaig començar a estudiar guitarra sempre vaig dir que gravaria un disc de Bach. Fa més de cinquanta anys que ho dic! Abans d’un concert em passo tota l’estoma tocant Bach, t’ajuda a netejar, a posar els dits ben posats, t’endreça, et dóna una concentració sensacional”.
Aquest disc hauria d’estrenar-se algun dia entre les pedres velles de Palau-sator.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada