El licor de codony que m’oferien, amb el toc decisiu de la generositat

Coneixia un avi que cada tardor elaborava el seu licor de codony i me’n regalava una ampolla. Li sortia una mica tèrbol, però això no tenia importància, era una prova de naturalitat. En recordo el gust amb exactitud, no he tastat mai més un licor tan bo com aquell. Totes les regions vinícoles conserven els seus particulars licors de maceració, alcohols aromatitzats amb fruites o herbes, més l’afegit de sucre. Els obtenien amb mètodes casolans, igual que els destil.lats, aiguardents i esperits de vi, en cas de disposar d’algun alambí al fons del celler. Subsisteixen les ratafies, però la panòplia era molt més extensa i variada. Fins i tot dintre del ram farmacèutic, la miraculosa Aigua del Carme no era més
que un licor artesanal d’herba tarongina Melissa officinalis amb un grau alcohòlic vivificant.

Quan el lluminós codonyer de l’hort d’aquell avi oferia cada tardor l’abundosa collita de codonys galta-inflats i boteruts, ell iniciava el procés. Primer els ratllava laboriosament, amb pela i tot. Els codonys són de carn dura i no s’havien inventat les liquadores.

De la ratlladura en feia una pilota dintre d’un drap net i n’exprimia el suc. Introduïa a les ampolles de vidre una lliura de sucre per cada litre de suc, amb mitja nou moscada, tres o quatre grans de clau d’espècie i una proporció d’esperit de vi que no revelava en detall. 

Tapava les ampolles amb un got cap per avall, perquè respiressin. Les col.locava arrenglerades a sol i serena durant quaranta dies, perquè l’aire fes el seu ferment. Al moment de la lluna vella de marc, col.lava el líquid i me’n regalava una ampolla com si no tingués importància. 

L’especialista universal Jaume Fàbrega ha publicat una recepta de licor de codony a El llibre de la ratafia, a la qual macera la ratlladura amb aiguardent, sucre, canyella i nou moscada. Són petites variants d’un mateix vell prodigi.

L’empresa de licors artesans Quevall, de Bellpuig d’Urgell, comercialitza una Ratafia de Codony. No és com el licor del codonyer d’aquell avi que me’n relegava una ampolla amb una gentilesa espontània, humil, inigualada. Aquell concentrava tota la calidesa del sol de la tardor, el llevat de l’aire de les nits, la sapiència heretada, una proporció d’esperit de vi inconfessada i el toc decisiu de la generositat.