Pàgines

22 de des. 2017

Astor Piazzolla torna –només a mitges— per aquestes festes

L’influent multinacional discogràfica alemanya de música clàssica Deutsche Grammophon acaba d’editar per aquestes festes un disc de la jove violinista madrilenya Leticia Moreno dedicat íntegrament a temes d’Astor Piazzolla, amb la London Philarmonic Orchestra dirigida per Andrés Orozco-Estrada. Com a piazzoller de vella data m’he afanyat a escoltar-lo amb calma. No m’ha agradat gaire. Els grans temes ja clàssics del renovador autor argentí semblen excessivament llimats, esbravats, sense el mordent ravaler que els caracteritza. Les parts de guitarra han estat transcrites per a harpa, potser per fer-ho més mimós, més nadalenc. Astor Piazzolla era bandoneonista i en aquest disc el bandoneó, a càrrec de Pablo Mainetti, llueix poc. El piano del jove argentí José Gallardo acompanya tímidament la solista, igual com el contrabaix de Jan Saksala. La música de Piazzolla és una de les millors expressions que l'Argentina moderna ha donat al món, i això és bo recordar-ho amb qualsevol ocasió. Va ser una
alenada d’aire fresc, el revulsiu que necessitava el tango per deslliurar-se de l’ancoratge en una època. La qualitat de la producció (per damunt dels de 400 títols) de l’autor de “Cuatro estaciones porteñas” o “Adiós Nonino” l’ha convertit en el compositor llatinoamericà més interpretat arreu del món, després de brasiler Antonio Carlos Jobim.
Fa temps que es produeixen incursions dels temes de Piazzolla en grups i orquestres de música clàssica, atès que el nom del compositor és un atractiu internacional consolidat. Daniel Barenboim va protagonitzar al piano l’any 1996 el magnífic CD de tangos clàssics “Mi Buenos Aires querido”, brillantment acompanyat per Rodolfo Mederos al bandoneó i Héctor Console al contrabaix. El violinista letó Gidon Kremer i la seva orquestra Kremmerata Baltica van obrir l’any 2000 l’avui concorregut camí de les “Vuit estacions”, ajuntant les quatre de Vivaldi amb les de Piazzolla en un impecable treball. 
A Barcelona, qualificada en alguna època de “tercera pàtria del tango” després del binomi Buenos Aires/Montevideo i de París, en tenim excel.lents intèrprets. Sense sortir del terreny del violí solista, Pere Bardagí es prodiga ben poc en els temes de Piazzolla que toca com els àngels, de la mateixa manera que Olvido Lanza. No enregistren per a Deutsche Gramophon. Encara pitjor, diria que no enregistren per a cap segell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada