L'escriptor Peter Handke ha sortit a buscar bolets i no n’ha trobat

No he tingut paciència per esperar la traducció catalana o castellana, he comprat la francesa acabada d’editar de l’última narració de l’escriptor austríac Peter Handke Assaig sobre el boig dels bolets. L’autor viu a Chaville, als afores boscosos i residencials de París. De tant en tant surt de casa a caminar i, si és l’època, busca bolets. El seu últim llibre porta una faixa roja ostentosa que diu simplement, en lletres enormes: “Peter Handke”. Es tracta d’això més que de cap altra cosa. El relat s’ha convertit en un exercici d’estil, l’estil de Handke de prosa recargolada, obtusa i frigorífica que jo no sóc
capaç d’apreciar. Quan al llibre li treus la faixa, no en queda res de concret.

El gènere abstracte pot donar algunes vegades bellíssims resultats, com un brindis al sol. Altres vegades gira en fals, deliberadament o no. Es ven com una marca reconeguda i cotitzada, al marge de les virtuts del resultat. 

El subtítol delata el truc i fa pujar la mosca al nas de bon començament: “Una història per si mateixa”. Un enunciat tan senzill, obvi i inútil indica clarament el contrari: la destructuració de la noció comuna de narració. 

Alguns llibres haurien de tenir uns dies inicials de garantia durant el quals poder retornar-los en cas d’avaria atribuïble al fabricant. Però en aquesta ocasió el comprador ha estat avisat per la faixa ostentosa i pel subtítol. Assaig sobre el boig dels bolets no va de bolets ni de cap història en l’accepció més admesa de la paraula. 

El text editorial de la contraportada presenta el mèrit elevadíssim de trobar una explicació al llibre, a força d’inventar-se un sentit a les pàgines que promociona. Si el lector mira el resum de la contraportada després d’haver llegit el llibre, com ha estat el meu cas, trobarà molt poca relació entre una cosa i l’altra. 

He tornat a faixar el llibre amb l’ostentosa banda promocional vermella d’enormes lletres, com ho estava abans d’obrir-lo. He mirat l’objecte amb una estupefacció vulgarment realista a propòsit de la cotització internacional de l’autor. M’he sentit com un imbècil primitiu, inadaptat, ancorat als vells conceptes sobre els bolets i les històries en si mateixes. I m’he menjat amb patates el llibre comprat amb afany.