Grans cartes d’amor entre Albert Camus i María Casares, tants anys després

Setanta anys després dels fets, acaben de publicar-se per primera vegada les 865 esplèndides cartes amoroses intercanviades entre l’escriptor Albert Camus i la seva amant i actriu d’origen espanyol María Casares. L’apassionada relació iniciada el 1944 a París, quan ell tenia 30 anys i ella 21, duraria fins que Casares va saber que Camus esperava bessons de la seva muller. Posteriorment mantindrien l’amistat i se seguirien veient, fins la mort de l’escriptor en accident de carretera el 1960, després de rebre el premi Nobel de Literatura. Ara un d’aquells bessons, la filla Catherine Camus, ha donat llum verda a la publicació de l’epistolari. Albert Camus sempre va col.lecionar amants en paral.lel als seus dos matrimonis. El 1958 escrivia a Maria Casares: “Gelosa? De què? Avui regnes tu i el que hi ha entre nosaltres no es pot comparar ni de lluny a res de tot allò que
caracteritza els dies del món”. Ella li contestava que “l’estimava sense remei, com s’estima el mar”.

María Casares era la filla del cap del govern republicà espanyol Santiago Casares Quiroga i es va convertir en primera actriu a París. La seva liaison amb Camus es produïa a una època en que encara no imperaven els paparazzi. 

La qualitat literària espontània de les cartes de la parella és elevadíssima. La filla i hereva dels drets d’autor de Camus té molta raó quan afirma: “Les seves cartes fan que el món sigui més gran, l’espai més lluminós, l’aire més lleuger pel simple fet d’haver existit”. 

Albert Camus no era exactament un Don Joan, més aviat un apassionat coronat amb el premi Nobel de literatura. Al final tan prematur de la seva vida, als 47 anys, mantenia sense amagar-se’n quatre relacions de parella intermitents però simultànies i estables: la seva segona muller Francine Faure, María Casares, la també actriu teatral debutant Catherine Sellers i la jove i bellísima estudiant danesa de 22 anys resident a París que ell anomena simplement Mi als dietaris.