El Sant Greal es troba al Motel Empordà de Figueres, no hi doneu més voltes

Quan la meva filla gran Helena em vol fer feliç, una de les maneres és anar a dinar plegats al Motel Empordà de Figueres, com vam fer ahir. És com trobar cada vegada el Sant Greal. Els novel.listes de best-sellers internacionals ens donen la tabarra, des de la literatura artúrica medieval, amb la recerca del Sant Greal i els miraculosos poders que se n’esperen en cas de trobar-lo. Jo el trobo a la cuina, la taula i les habitacions del Motel Empordà, al peu de la carretera de Figueres a França. En aquest país un dels temes insistents de debat ha estat si el Motel conserva o no el lideratge. Sempre he defensat que sí, i aquesta és una part del
miracle. Altres mantenen un criteri més oscil.lant i voleiadís.

Vaig demanar a la meva filla que es deixés recomanar d’entrada el Spritz Suze, una mostra aperitiva de la genialitat de Jaume Subirós (a la foto), ara secundat pel fill Albert Subirós, el maître Joan Manté i, a la nostra taula d’ahir, pel cambrer Joan Ros. 

Com a plat de temporada vam triar el costellam de cérvol, a compartir entre dos. Sabíem que a taula hi apareixerien espontàniament altres delicadeses. Les espines d’anxova fregides són d’obligada referència, la particular culminació de la simplicitat portada a la més alta exquisidesa al Motel. 

L’amanida de mongets amb rossinyols confitats i ceba de Figueres exhalava el perfum més delicat del món, però la principal sorpresa va arribar amb el Risotto de naps i gamba. Els minúsculs fragments del tubercle (del conreu acabat de recuperar a la terra originària de Capmany) eren tallats amb paciència infinita a la mida de grans d’arròs. 

Finalment, el costellam de cérvol, desossat i presentat com a filet, anava acompanyat per una croqueta de castanya, una confitura de codony i unes pommes rissolées que posaven el gust més viu de la tardor al paladar. Ja no vam poder amb el carretó de formatges ni amb el de postres. Vam demanar que ens servissin el cafè a la terrassa, per fer els honors a un moderat havà Partagàs de la sèrie D Núm. 4, i vam ser feliços. 

L’establiment fundat per Josep Mercader i regentat pel gendre Jaume Subirós ha imposat plats d’antologia, ha sabut entrar a la llegenda de generacions successives. El Motel és una manera de fer bé les coses. 

Josep Mercader va a obrir el camí de la posada al dia, sense abandonar necessàriament la tradició. De la vella escola va saber fer-ne una altra de nova, fins a situar-la al capdamunt. 

Va morir el 2 de novembre del 1979, als 53 anys, d’un atac de cor sobrevingut a l’autopista, quan tornava d'una visita mèdica a Barcelona. Les regnes han estat mantingudes des d'aleshores per Jaume Subirós, casat amb una de les dues filles de Mercader.
Va entrar a treballar al Motel com a noi dels encàrrecs als 11 anys, al moment mateix de la inauguració. Hi porta més de sis dècades i tremolo només de pensar en la seva merescuda jubilació.