La política cultural a Empúries i Tàrraco, una pura pena

Vagi per endavant que no és l’única ni la principal cosa que aquests dies provoca pena i ràbia, però el fet de no ser neutrals no significa que haguem de ser monotemàtics. La ciutat tinguda per somnolent i provinciana de Narbona ha a l’arquitecte Norman Foster un nou Museu Romà que obrirà a començaments del 2019, amb un pressupost de construcció de 50 milions d’euros. A la veïna ciutat de Nimes, fundada igualment pels romans, el nou Museu de la Romanitat ha estat encarregat a l’arquitecta Elizabeth de Portzamparc i la inauguració fixada el 2 de juny del 2018, amb un pressupost de construcció de 59 milions d’euros. Junt
amb el flamant Museu de les Civilitzacions d’Europa i el Mediterrani (MUCEM), obert en ple centre de Marsella el 2013, els tres moderns edificis il.lustren la dinàmica política de valoració del patrimoni històric al sud de França.

A Catalunya el jaciment d’Empúries, tan atractivament situat arran de mar, perd visitants any rere any sense que s’hi posi remei. La Tarragona romana podria ser un dels primers equipaments culturals del sud d’Europa, però no passa d’oportunitat perduda. 

La declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 2000 no s’ha traduït en l‘augment esperat de visitants. El festival internacional de divulgació històrica Tàrraco Viva s’ha distingit des del 1999 per una gran quantitat d’actes populars, concentrats en un cap de setmana d’estiu, però no ha revertit la indiferència la resta de l’any. Els Jocs del Mediterrani del 2018 a Tarragona no canviaran la tendència, derivada de l’escassa i descoordinada visió estratègica de les institucions públiques. 

Hispània va ser la província més romanitzada de l’Imperi. La capitalitat provincial de Tàrraco es va traduir en un conjunt monumental sense precedents a tot el Mediterrani: muralla, circ, amfiteatre, teatre, temple a Cèsar... 

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ja era obsolet quan va ser construït per l’Estat el 1874. També quan el 1960 es va traslladar a l’actual edifici de la Plaça del Rei tarragonina, malgrat la riquesa de les peces i les funcions d’estudi i divulgació que desplega. 

Des del 1982 la gestió depèn de la Generalitat. L’Estat és el propietari de l’edifici i aporta els 2 milions d’euros de l’actual projecte de reforma, forçat per una sentència judicial derivada d’una demanda dels empleats sobre deficiències en matèria de seguretat. 

La remodelació es va aprovar i pressupostar l’any 2009. Encara no ha començat. Tancarà dos o tres anys i, durant les obres, una part de les col.leccions s’exposaran al Tinglado 4 del port. 

L’enorme edifici de l’antiga Tabacalera tarragonina es troba tancat des del 2005. Dels seus 45.000 m2 útils, el museu només declara necessitar-ne en el futur entre 9.000 i 11.000. Però no hi cap projecte definit. 

El Gaudí Centre de Reus triplica a l’estiu la quantitat de visitants del Museu Nacional Arqueològic tarragoní. A Madrid, el Museu Arqueològic Nacional, situat des del 1985 en ple carrer Serrano, va conèixer sis anys d’obres del 2008 al 2014, amb un pressupost que va acabar sent de 55 milions d’euros, equivalent al dels moderns equipaments de Marsella, Narbona i Nimes. Pel seu cantó, Empúries i Tàrraco continuen badallant ostensiblement.